Com que els mapes eren una eina molt útil, també pateixen les vicissituds de la Història. I amb això vull dir que estan sotmesos a pressions polítiques, i que no tenen un ús tècnic neutral. Dels primers mapes o portolans ja es poden veure que es dibuixaven d'acord amb la seva finalitat. Una finalitat militar assenyalant els castells en alguns, en altres una finalitat religiosa, en altres civil.
Com a exemples, el mapa encarregat per l'orde religiós dels caputxins. Els mapes nàutics amb la indicació dels llocs: un portolà català amb els noms de les illes Canàries com aquestos: Ferro, Forteventura, Lancelot, etc... Us recomano l'ús de la lupa, encara que fixant-vos-hi podreu llegir-los. Per defecte, en un proper escrit parlaré d'alguns canvis en el Baix Llobregat,.
Ara mateix, només volia apuntar que el fet d'assolir el cim de la cartografia, que és conèixer tota la Terra, almenys en la seva part física, des del fons de l'Àfrica fins a l'Antàrtida, implica la davallada en l'ús dels mapes. I com s'entèn això, ara que tothom té accés en qualsevol moment, incloent internet o el gps? Perque passen a ocupar un lloc secundari en el món que neix. Com que ja sabem tot de la terra, ara és més important saber tot allò pertanyent a la gent. El mapa del genoma humà, el mapa de relacions interpersonals, allò que en cert sentit identifica les persones, i que era tan important a l'Edat Mitjana. No és ben bé igual, és clar, però per aquest camí anem.
