dimarts, 12 de setembre de 2006

Els Alemanys treuen la Bandera

Aquest estiu vaig estar de vacances per Alemanya, concretament a l'estat o land de Renània del Nord-Westfàlia. No era la primera vegada que estava en aquest país. I vaig trobar algunes novetats, i algunes possibles comparacions.
La primera cosa que em va sobtar respecte als anys anteriors, fa dos o tres anys, va ser la presència de banderes alemanyes al carrer. Sembla una cosa normal, però de fet, allà només les trobaves en els llocs oficials i en festes assenyalades. Enguany, molta gent les portava penjant del seu cotxe. Això em van confirmar que havia passat després dels Mundials de futbol. L'havien tret al carrer per donar suport al seu país, i molts no les havien guardat. Les possibles explicacions que se m'acudeixen són les següents: Alemanya ha passat un període de recessió econòmica, amb caiguda dels preus amb l'adopció de l'euro, un increment de l'atur, i una pèrdua de cobertures socials. Això encara fa sentir els seus efectes. Tot i que el transport és més car que aquí, un apartament en una ciutat mitjana alemanya d'uns 400.000 habitants costa uns 300€ al mes. Una casa a les afores d'aquesta ciutat costaria uns 200.000€ només. Inclús els preus dels productes als supermercats com el Lidl són una mica més barats que aquí a Catalunya. De fet, l'altre dia vaig llegir una carta d'un lector en un diari que corroborava aquestes afirmacions amb el titular següent: "Aquí ens estan estafant".
Les comparacions són odioses, en aquest cas. Cal tenir en compte que la recessió alemanya suporta els costos de la reunificació, i sobretot, de la Unió Europea, on és el major contribuent. Però això un dia o l'altre s'acaba, i es cobren els deutes. Un exemple el tenim en la compra d'Endesa per part d'Eon. O en el tancament d'empreses per traslladar la producció a països d'Europa de l'Est. O que en el proper període de negociació dels pressupostos comunitaris, hom reduirà progressivament els diners que rep Espanya. I tant que les comparacions són odioses, cap a on es dirigiran les mirades dels catalans quan confrontin la seva situació econòmica amb la dels alemanys?