Aquest migdia estava mirant les notícies a la televisió quan han parlat
de l'accident d'un escalador a la muntanya del Pedraforca. Al cap ha
vingut el pensament que no fós algun membre del Centre Excursionista de
Sant Boi, però sense el nom, això era un suposar. Tanmateix una hora més
tard em trucava un amic per avisar que l'Agustí Torrents havia mort.
Una mica sobtat i incrèdul, perquè d'ell no t'ho podies pas imaginar. La
seva experiència i coratge l'havien portat a molts cims. Alguns, com
l'Everest, se li havien resistit. Mai per la seva causa, en tot cas, per
coses com el temps o altres inconvenients externs. De l'Everest va
tornar amb una infecció als pulmons que va superar amb esforç, però de
la qual ja no paràvem esment. De l'any passat fins ara s'havia refet, i
ple d'ànims tornava a estar al capdavant en les seves lluites i
projectes vitals. Sense saber-ho, ha estat un període de gràcia.
Tres
Francescs m'han trucat aquesta tarda per parlar-me dels trist
esdeveniment. Tots ells el coneixien personalment, tots tres d'àmbits
socials i laborals completament diferents, tal era la seva capacitat de
respecte per tothom i de diàleg. Tots tres el trobaran a faltar, no tant
potser com la seva família i amics més íntims.
Tanmateix, era un
"prohom" santboià si encara hi ha algú que es mereixi aquest títol. Era
un referent de la nostra ciutat, i malgrat que no sempre va fer el cim
de les muntanyes, l'Agustí Torrents sempre serà respectat i admirat com
una persona que va portar al cim la seva vida.
dissabte, 10 de juny del 2006
dijous, 8 de juny del 2006
Pel nostre Honor
Avui dia no es fa servir la paraula "honor". En tot cas, queda molt
protocolària, i en català es fa servir honorable per als consellers i el
president de la Generalitat. Ara que el judici per al nou Estatut de
Catalunya està vist per sentència el dia 18 de juny, diada de Corpus,
cadascú decidirà en consciència quin serà el veredicte. Altres paraules
s'han utilitzat molt: dignitat, drets històrics, nació, etc... però hem
perdut el sentit dels mots, i en aquesta Patum que hem viscut durant
aquestos dos anys, tot ha canviat per continuar igual: el comte de
Lampedusa "dixit".
Tanmateix, entre totes les possibilitats d'enfocar el vot, cap ha apelat a l'honor. Serà que com a catalans ja ens queda poc, o potser que durant segles no n'hem tingut cap. L'esclau no té res, i l'amo s'emporta tot lo que aquest guanya, segons les lleis antigues i les modernes. Però si donem un cop d'ull, hem de prendre nota d'algunes expressions apreses i actuar en conseqüència. Aquelles cites o frases memorables que ens ensenyàven a l'escola: una era la de Méndez Núñez: "Más vale honra sin barcos que barcos sin honra". O aquella de l'alcalde de Zalamea: "Al Rey, la vida y la hacienda se le han de dar, pero el Honor es patrimonio del alma, y el alma solo es de Dios".
Per això, el dia 18 de juny anirem a votar el Nou Estatut. I jo votaré NO.
Altres votareu una altra cosa. I cal que sigui així. Però jo crec que ens trobarem entre el NO i l'OU a l'Estatut. I per desgràcia o per sort, aquest ou ja fa molta olor de podrit.
Tanmateix, entre totes les possibilitats d'enfocar el vot, cap ha apelat a l'honor. Serà que com a catalans ja ens queda poc, o potser que durant segles no n'hem tingut cap. L'esclau no té res, i l'amo s'emporta tot lo que aquest guanya, segons les lleis antigues i les modernes. Però si donem un cop d'ull, hem de prendre nota d'algunes expressions apreses i actuar en conseqüència. Aquelles cites o frases memorables que ens ensenyàven a l'escola: una era la de Méndez Núñez: "Más vale honra sin barcos que barcos sin honra". O aquella de l'alcalde de Zalamea: "Al Rey, la vida y la hacienda se le han de dar, pero el Honor es patrimonio del alma, y el alma solo es de Dios".
Per això, el dia 18 de juny anirem a votar el Nou Estatut. I jo votaré NO.
Altres votareu una altra cosa. I cal que sigui així. Però jo crec que ens trobarem entre el NO i l'OU a l'Estatut. I per desgràcia o per sort, aquest ou ja fa molta olor de podrit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)