Avui dia, pels nostres verals, té gran predicament fer, per part dels polítics, els processos de participació ciutadana.
La idea és recollir les opinions i les propostes dels ciutadans. Amb
aquesta finalitat es fan trobades dirigides per tècnics especialitzats
en la matèria que es debat, i per monitors que dirigeixen els debats.
Així es vol aprofundir en la democràcia. Però la corrupció de la
democràcia ens aboca a la demagògia. I això passa quan l'esperit del
procés està viciat.
Els ciutadans fan les seves propostes, algunes realitzables o altres no, però massa vegades tenen dues sensacions. Primer es troben que algunes idees no són escoltades. I segon, les que són escoltades es giren del revés com un mitjó, o com una volea de tenis. Així, la sensació de desànim es va apoderant dels ciutadans, i de mica en mica van desapareixent. Si almenys se'ls digués clarament, sí o no, no se'ls hi faria perdre el temps.
I aquesta és la sortida trampa d'aquestos problemes que no se solucionen, tant sols es dilaten en el temps. Pel mig queden els ciutadans desencisats, i els processos de participació es converteixen en eines de legitimació de les actuacions dels polítics. Legitimitats manipulades, que només ajornen la decisió que ja s'ha pres anteriorment. Per a molts d'aquestos casos, els podríem anomenar PPC.
Aquesta seria la abreviatura del Procés de Pilatos contra Crist. I qui tingui ulls per veure, que vegi; i qui tingui orelles per escoltar, escolti.
Els ciutadans fan les seves propostes, algunes realitzables o altres no, però massa vegades tenen dues sensacions. Primer es troben que algunes idees no són escoltades. I segon, les que són escoltades es giren del revés com un mitjó, o com una volea de tenis. Així, la sensació de desànim es va apoderant dels ciutadans, i de mica en mica van desapareixent. Si almenys se'ls digués clarament, sí o no, no se'ls hi faria perdre el temps.
I aquesta és la sortida trampa d'aquestos problemes que no se solucionen, tant sols es dilaten en el temps. Pel mig queden els ciutadans desencisats, i els processos de participació es converteixen en eines de legitimació de les actuacions dels polítics. Legitimitats manipulades, que només ajornen la decisió que ja s'ha pres anteriorment. Per a molts d'aquestos casos, els podríem anomenar PPC.
Aquesta seria la abreviatura del Procés de Pilatos contra Crist. I qui tingui ulls per veure, que vegi; i qui tingui orelles per escoltar, escolti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada