dimarts, 31 de gener de 2006

Des de Cafarnaüm

Aquest títol es refereix al text de l'Evangeli de Sant Marc (Mc 1,21-28) que s'ha llegit a les esglèsies aquest diumenge. Els catalans associem el lloc de Cafarnaüm amb el mercat de Calaf, com una imatge de desgavell, molt soroll o guirigall. I a on trobem de tot i a tothom.Com que aquestos dies això sembla que està passant amb el projecte de nou estatut de Catalunya, m'agradaria respondre a totes aquelles posicions interessades que estiren cap al seu cantó, sense tenir en compte que al mig es troben tots els catalans. Perquè molts sembla que s'obliden de la gent, i això farà que la gent se'ls hi giri d'esquena.

Com que no sóc gaire sant al respecte, només m'agradaria respondre algunes actituds que des de posicions de poder parlen sense autoritat. Parlo de crítiques que arriben des d'institucions eclesials que són respectables sobre qüestions com l'avortament, la sexualitat, etc., però que quan ho contraposen a la lluita per una millora de les condicions de vida i dignitat dels catalans, van errats. Precisament quan aquesta és una crítica ferotge sense tenir en compte que primer caldria fer sortir els dimonis i mals esperits que viuen dintre de mitjans de comunicació que estan al seu servei. Aprofitant que aquestos dies ha sortit la primera encíclica del papa Benet XVI, Déus és Amor, que parla de la caritat i de l'amor, envers uns i altres, seria una bona oportunitat perquè aquells qui més la necessiten fessin una lectura adient, i obressin en conseqüència, com va fer Jesús traient el dimoni d'aquell home a la sinagoga.