Des de Cafarnaüm

Aquest títol es refereix al text de l'Evangeli de Sant Marc (Mc 1,21-28) que s'ha llegit a les esglèsies aquest diumenge. Els catalans associem el lloc de Cafarnaüm amb el mercat de Calaf, com una imatge de desgavell, molt soroll o guirigall. I a on trobem de tot i a tothom.Com que aquestos dies això sembla que està passant amb el projecte de nou estatut de Catalunya, m'agradaria respondre a totes aquelles posicions interessades que estiren cap al seu cantó, sense tenir en compte que al mig es troben tots els catalans. Perquè molts sembla que s'obliden de la gent, i això farà que la gent se'ls hi giri d'esquena.

Com que no sóc gaire sant al respecte, només m'agradaria respondre algunes actituds que des de posicions de poder parlen sense autoritat. Parlo de crítiques que arriben des d'institucions eclesials que són respectables sobre qüestions com l'avortament, la sexualitat, etc., però que quan ho contraposen a la lluita per una millora de les condicions de vida i dignitat dels catalans, van errats. Precisament quan aquesta és una crítica ferotge sense tenir en compte que primer caldria fer sortir els dimonis i mals esperits que viuen dintre de mitjans de comunicació que estan al seu servei. Aprofitant que aquestos dies ha sortit la primera encíclica del papa Benet XVI, Déus és Amor, que parla de la caritat i de l'amor, envers uns i altres, seria una bona oportunitat perquè aquells qui més la necessiten fessin una lectura adient, i obressin en conseqüència, com va fer Jesús traient el dimoni d'aquell home a la sinagoga.

Sant Boi de la Marca

Es parla molt de la nova organització territorial de Catalunya. Potser no s'acabarà fent, perquè com va lligada a l'Estatut també correrà la seva sort. De totes maneres, això ha provocat que es parli del tema perquè afecta al futur dels habitants de cada regió. Així, sembla que ens trobarem amb set regions. Entre elles la de l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquí dins es trobaria Sant Boi. La qüestió que plantejo és si, fins avui dia, la nostra ciutat ha tret profit d'aquesta vinculació. Dintre d'aquesta zona els interessos de Sant Boi i dels seus ciutadans han estat defensats prou bé?
Mirant l'evolució dels darrers anys, i posant les coses a la balança, sembla que no ha estat així. Sant Boi té coses bones i que s'han fet bé, cal dir-ho sense dubtar-ho. Comparat amb altres poblacions del Baix hem tingut prou sort. Però si mirem les coses negatives, i les que ens esperen, inclinen la balança en sentit negatiu. No comptem gaire a nivell comarcal ni metropolità, el paper dels santboians sembla el de suplent de luxe a qui l'entrenador no vol fer jugar. I la veritat, com a tot bon professional, crec que un jugador de futbol es buscaria un altre equip. Per això, proposo que Sant Boi, i faig extensiva la meva proposta a totes les poblacions del marge dret del riu Llobregat, s'inclogui en la futura vegueria del Penedès i del Garraf. D'aquesta manera es trencaria la dependència de Barcelona i podríem equiparar-nos en pla d'igualtat amb altres poblacions que presenten característiques semblants: com Sitges, Vilanova, Vilafranca, etc... Semblances no només de població sinó també geogràfiques, culturals i econòmiques. Potser algú diria que això és impossible, però com en tot judici, podem apel.lar a casos anteriors que s'han succeït: i aquest és el de la Marca Hispànica.

Buscant el Pont de Sant Boi

Diuen que el pont de Sant Boi no va existir mai. Parlo d'un de debó, de pedra. Que potser hi havia una barca, o que en tot cas, era de fusta. Però tenim un carrer amb aquest nom al nucli antic, i una imatge gravada en una pedra que representa un àngel sobre un pont de pedra.
Malgrat que aquestes evidències són menyspreades, i considerades llegendes, responen a una realitat. Ara són passat. Però cal saber que formen part del nostre present. No volem mirar enrera per quedar-nos-hi. Senzillament, volem trobar allò que perviu. I retrobar-nos amb nosaltres mateixos per mirar endavant.
Com a exemple, podem suposar que quan es va construir el pont de Molins de Rei, es devia desfer el de Sant Boi. El lloc on potser trobaríem les seves pedres és a la nostra Catedral.