dilluns, 1 de juny del 2026

IBÈRIA ESTRÀBICA - V

En aquest article parlarem de la costa del Mediterrani. Estrabó ens torna a donar les mides des de la Bastetània fins als Pirineus.  Ens explica que les distàncies potser van més enllà, segons alguns navegants. El punt de referència torna a ser Calpe, és a dir, les Columnes d'Hèrcules o Gibraltar. A l'oest de Calpe trobarem els Turdetans, però des de Gibraltar cap a l'est està poblat pels els Bastetans. Al nord s'estén la serralada Bètica que els separa dels Oretans. La franja costanera dels bastetans destaca per la ciutat de Màlaca, Màlaga, fins que arriba a Cartago Nova, Cartagena. Aquest és la pròspera ciutat d'aquest cantó de la Mediterrània, un gran pol d'atracció tant de l'interior com de l'exterior.  

El següent tros va des de Cartago Nova, Cartagena, fins al riu Iber, l'Ebre. Aquest territori està poblat pels Edetans. El nom significa els de més avall. "Ede" és "edan" en bretó que vol dir per sota. En destaca el riu Sucro, el Xúquer, i la seva població del mateix nom a la desembocadura, Cullera. Una proposta etimològica seria el ganxo del sud, on "su" fa sud, i "krog" fa forma de ganxo, com la forma de la conca del riu que volta. També ens esmentarà la ciutat de Dènia, la discutida Hemeroscopèon, la Torre de Guaita, en un paisatge dominat pel Montgó. Trobo a faltar l'esment de la ciutat d'Alacant, sent un punt important de la costa. El nom antic de Leukanté, on "kanté" voldria dir el cantó, o faixa, amb un cim que seria "Leu", en bretó "lein". 

Del Xúquer cap amunt trobaríem Sagunt, i més aprop "Querronès", Peníscola, "Oleàstron", diria que el Puig de la Nau iber a Benicarló, i "Cartàlia", que posaria al Puig de la Misericòrdia a Vinaròs. Aquestes poblacions estan abans de l'Iber, el nostre Ebre, on es troba la ciutat de Dertosa, Tortosa.  No esmenta tampoc ni Alcanar, "Tyrika", ni Tivissa, "Kum". Després de l'Ebre puja fins als Pirineus, tot i que la descripció que en fa és pobre, indeterminada com veurem. Diria que hi manquen algunes dades, sobretot pel que fa als indigetes i als ilergetes.