Estrabó creua el riu Iber, Ebre, i va costa amunt després d'esmentar la ciutat de Dertosa, Tortosa. Estranyament tampoc esmenta la batalla d'Ibera, de la Segona Guerra Púnica en aquesta ciutat, com ha fet en altres llocs sobre els Escipions.
La propera parada serà Tarraco. En capítols anteriors parlava dels Edetans, però aquí no diu gran cosa ni tant sols dels Ilercavons. És quan esmenta Tarragona com a capital de l'Imperi Romà, i el seu abast no queda gaire clar. Si ho era de tota Hispània, de les províncies Ulteriors, de mandat imperial, o de la Bètica, senatorial?. Els detalls des de Tortosa cap al nord ja no són tant clars com la descripció que en fa de les altres províncies. Especifica que Tarraco no té port, però sí un golf. Allò que no esmenta és que es troba gairebé a la mateixa latitud de Roma, en línia recta entre Sardenya i Còrsega, a no ser que es faci volta per la costa nord del Mediterrani. Tampoc esmenta l'anomenada Torre dels Escipions ni l'Arc de Berà? Tampoc no s'entén que posi les Gimnèsies i Èbisos, les Pitiüses, a davant de Tarraco?
Després de Tarraco avisa que ja no hi ha gaires més ports, fins que arriba a un lloc, del qual diu que a partir d'aquí es troben molts més ports i un país més fèrtil. Aquest lloc no pot ser altre que la desembocadura del riu Llobregat, que tenia port al sud de Montjuïc i a Sant Boi de Llobregat. S'ha saltat els lacetans al sud, i després ja esmenta els laietans, i els "lartoleetes i semblants" fins que arriba a Empòrion. Més contradiccions quan diu que Empòrion es troba a 40 estadis, no arriba a 8km, del Pirineu i dels límits entre Ibèria i Cèltica? Al Golf de Roses esmenta Rodes, Roses, i en fa un descripció acurada d'Empúries i la seva evolució històrica. I la natural, amb la desembocadura antiga del Fluvià que li fa de port.
Diu que els emporitans arriben fins als Pirineus, i als Trofeus de Pompeu, i d'aquí explica la Via que des de Roma va fins a la Bètica sense anomenar-la. En sentit invers, parla de la plana Juncària, a l'Empordà pantanós, de Bétera, on "be" vol dir canal, i per això diria que és Girona, i més avall la plana del Fonoll, la qual seguiria el camí pel Vallès... I d'allà cap a Tarraco i Dertosa... fent el camí de tornada. Vist i no vist, la costa de l'actual Catalunya. A partir d'aquí torna a fer una descripció molt més acurada de la Vall de l'Ebre i els seus pobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada