Estrabó ens porta ara cap a la costa nord, des del Cap Neri fins als Pirineus Atlàntics. El Cap Neri, que seria Finisterra, com el punt més septentrional i occidental. Així com Fis-terra vol dir el fi de la terra, el Cap Ne-ri, significaria el cap del mar sense, "Ne-", riba de "-ri". I al país dels àrtabres. Tant els Lusitans com els àrtabres els inclou en el món celta.
Continuarem estirant el fil etimològic. Recordem que l'autor ens diu en la seva descripció d'Ibèria que el sud era temperat, i el nord peninsular era molt més fred. Per això, els noms que trobem esmenten aquesta climatologia més adversa que l'actual. Aquí trobarem el sufix "-re", que vol dir fred, gelat, àr-tab-res, i "-tan-" que muta en "tab". El seu gran golf ens porta fins al Far de la Torre d'Hèrcules, al costat de A Corunha. Un nom per a una illa, que té una forma de banya, i d'aquí ens sortiria "Kor-" com fa "Ker-now" en forma de corn, a Cornualla. També l'etimologia ens porta al nom rebut per als Càntabres, on "can" vol dir faixa o llenca. Aquí també trobem "tan" i "re", on la n canvia a b.
Però què vol dir "tan", una síl.laba que apareix a molts noms dels pobles ibers? . En llengua celta vol dir foc. En aquest cas, el camp semàntic del foc s'estén als pobles perquè està lligat a la família, a la llar de foc, a la casa on hi viuen. Us enrecordeu que a l'Edat Mitjana era habitual a Catalunya comptar les poblacions per focs, o fogatges, amb tothom qui viu sota el mateix sostre?. Per tant, podem dir que aquest idea neix de temps molt més antics, com veiem. Aleshores el conjunt dels focs, i per tant, de la gent que s'aplega en un país o territori. Cal tenir en compte que també existeix la paraula "tir" o "ti" per casa, més lligat al llinatge, on el seu significat és una mica diferent de "tan". Així tenim la Turdetània, la Lusitània, Artàbria, Cantàbria, i a l'altra banda la Bastetània, la Cossetània, l'Edetània, etc...
Estrabó continua descrivint-nos els pobles septentrionals, des de Galaecia cap als Asturs i els Càntabres, fins als Pirineus. Els seus costums són semblants entre ells, com a pobles celtes que viuen en aquestos climes més freds que els actuals. Les descripcions etnogràfiques són molt interessants. Cal llegir amb atenció les observacions que en fa fins arribar als límits de la Bascònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada