Una de les primeres coses que destacaria és la seva climatologia. La península era molt més freda que ara, per la qual cosa, el sud era més fèrtil que no pas la part nord. Això ens dóna una perspectiva diferent de l'actual pel que fa als diferents pobles que l'habitaven.
La segona qüestió és que les mides i les escales estan preses des del punt de vista marítim, és un portolà, de fet allò que interessava més als navegants per al seu comerç. Aquí s'esmenta la metàfora de la "pell de brau", vista de cara. Però és correcta la comparança? Em fa dubtar que Estrabó era, i volia dir, estràbic, fins i tot podia ser borni. És aquesta la raó per la qual considera que els Pirineus van de nord a sud, i no pas d'est a oest? Això és una pell de brau? D'on surt aquesta forma alterada? O és que algunes coses s'han adaptat al punt de vista estatal?
Es descriu bé el seu contorn geogràfic perquè els grecs van circumval·lar la península, passant per Gibraltar fins a l'altre extrem dels Pirineus, on la part estreta s'obre en els golfs galàtics, és a dir, el de Lleó i el de Biscaia. I esmenta la teoria de què l'Odissea no va estar limitada al Mediterrani, sinó aniria més enllà, cap a l'Oceà Atlàntic!
Deixarem per més endavant la part etnogràfica i les denominacions dels pobles i llurs territoris. De moment acabaria aquest article amb la descripció que Estrabó dóna dels guerrers ibers com a "peltes o peltastes" grecs". Els compara a una infanteria lleugera, d'escut semiesfèric, javelina i falcata, etc... diferents de la imatge dels guerrers gals, amb llança, escut llarg, i espasa celta llarga de punxa. És un model semblant al dels almogàvers medievals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada