El cap de setmana abans de Sant Antoni de Pàdua, el Ripollès celebra
la festivitat amb aplecs i altres esdeveniments. Aquest 2022 vam poder
celebrar el XXI Aniversari de la banda Randellaires, amb regust d'un final d'etapa per als músics veterans. No és
pas un comiat trist, al contrari, va ser molt animat i feliç. Perquè
després de gairebé vint anys han fet una tasca immensa per revaloritzar
el patrimoni musical de la comarca. No tenen gaires discos publicats,
però estic segur que tots els joves del país han sentit totes les seves
cançons. Ara cal que la generació dels Randellaires doni pas a nous
valors, i que es pugui fer un relleu com cal. La prova va ser el
magnífic concert que es va fer davant del monestir de Ripoll dissabte a
la nit. Ple de gent, i de joia. Encara ens falta
que més enllà dels esbarts, la gent recuperi el plaer del ball per tot
arreu. Com diu un amic, cal deixar de ser una
"Sonsolunya"... Per això, vull recordar que randellaire és una paraula pròpia, derivada del gòtic, germànic. Al diccionari alemany-català trobareu la paraula rand, que fa randa, i que vol dir vora, o marge. Si us penseu que és una paraula tova, us recordo que quan es va fer la cimera del G7 a Hamburg, l'estiu del 2017, els noticiaris alemanys encetaven els titulars amb "Randalieren in der Stadt". Quedem-nos per sempre amb la música del país, amb la dels randellaires que ens recorden qui som.
La comarca està patint la crisi més que d'altres
llocs. Alguna conversa caçada al carrer posava en valor l'afluència
turística a la Cerdanya. Què voleu que us digui, emmirallar-se en el
barri de muntanya de l'Upper Diagonal és molt provincià! La immigració
ha arribat com a tot arreu, i els padrins van marxant. Alguns records
fan molt de mal, com el de jove Iunes, a qui li van prometre el paradís a
canvi de portar l'infern a les Rambles. Maleïdes siguin les guerres, i
aquell qui les va fer, com diu la cançó d'Ovidi Montllor. També hi ha
coses per arreglar, és clar. La vida ha d'anar endavant. Els alumnes
surten al carrer aquest estiu per rebre les explicacions de gent
coneixent del poble. Allà els comerços estan en català, i així t'atenen,
encara que la pell no sigui gaire gruixuda. Iniciatives de qualitat com la
Recuiteria amb uns gelats i orxates que no tenen res a envejar a Cal
Sirvent. O la botiga de Som Formatgers. Hi ha empenta, i moltes ganes d'anar
endavant. I això ofereix un futur millor per tothom.
És més,
podem gaudir dels camis endreçats de les vies verdes. La Via del Ferro
ja no està sola. S'ha connectat Ripoll amb Campdevànol, i enllacem amb
el Camí Ral de Gombrèn. I de Sant Joan de les Abadesses a Sant Pau s'ha
millorat la connexió per dins de Sant Joan fins a la Colònia Llaudet.
Bicicletes i excursionistes, enmig dels ripollesos que surten a passejar
i fer salut, tots omplen els camins. S'ha fet una bona feina, i podeu
veure com els arbres que hi ha a les vores han crescut amb els anys per
oferir unes ombres agradables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada