dijous, 9 de juny de 2022

FENOMENOLOGIA DELS BÉNS COMUNALS

Després de tant de temps que va sortir publicat el llibre de David Algarra Bascón "El Comú Català", de Potlatch Ediciones l'any 2015, ara he pogut gaudir de la seva lectura. La qual recomano a qualsevol persona, i especialment, a tots aquells interessats per la nostra història. Una història que abasta des de finals de l'època clàssica romana fins a l'edat contemporània. Aquest llibre mostra uns esdeveniments i les seves connexions a nivell detallat. Malgrat que el volum encara donaria per dos o tres més: l'estudi del fenomen del comú català, la seva evolució històrica i quin paper va representar dintre de l'economia, és una fita bibliogràfica en si mateix.  

Parlar del comú i dels bens comunals, tant pel costat material com de les persones que el gestionaven, i des del seu mateix punt de vista, és un gran pas en la seva revalorització, econòmica i social. S'ha fet un gran treball per poder entendre i comunicar la seva importància a tothom. A més d'acostar-nos de manera honesta a la història real, més enllà de categoritzacions interessades per part dels poders dominants a partir del Renaixement clàssic. Només cal llegir amb tranquil·litat el capítol de les conclusions per veure que s'està redefinint els fonaments històrics i esvaint els prejudicis actuals. Arribar a entendre que existeixen tòpics interessats respecte a l'Edat Mitjana, i que el Renaixement també ha comportat una època amb els seus clarobscurs, fa que la Història real es manifesti com cal.

Voldria fer algunes observacions amb ànim d'aportar una mica més de llum a diferents aspectes de l'obra, en la línia de desfer malentesos històrics, atribuïbles més aviat als preconceptes establerts avui dia.  Per exemple, avui dia als estats-nació es dona prelació al dret romà, el qual divideix el dret entre públic i privat. Per contra, als estats anglosaxons es dona prelació al dret civil, més fonamentat en els usos i costums. Així a Catalunya, i a tots els regnes d'Aragó, es donava prelació al dret civil propi, i al final de tot, al dret romà. Tal com ens explica Victor Ferro en el magnífic llibre de les Institucions de Dret Públic fins al Decret de Nova Planta. Faig notar que la denominació de dret comú que es fa finals de l'Edat Mitjana no té gaire a veure amb el dret dels comuns o béns comunals. També recomano el llibre de Francesc Maspons "L'Esperit del Dret Públic Català" editat aquest 2022 per Llibres de l'Índex.

Una altra observació és l'ús del terme potestats com a equivalent de poderosos. Però el significat a l'Edat Mitjana és diferent de l'actual. Tal com estableixen els romans en el seu dret civil, el poder es divideix en auctoritas i potestas. L'auctoritas és qui pot exercir el poder, i la potestas és quin poder té la persona per exercir-lo. És una mica com el ying i el yang del tao. A l'època contemporània, a partir del Renaixement, es divideix el poder en executiu, legislatiu i judicial, mentre que l'autoritat és única, és l'estat. En canvi, a l'Edat Mitjana és a la inversa, precisament es divideix l'autoritat, els tres ordes: militar, eclesiàstic i artesà-popular, i el poder és únic, dintre de cada estament.

Una altra observació per emmarcar el naixement dels béns comuns és la permanència de pobles no romans dintre de l'Imperi: siguin ibers o bascos, gals o celtes, o germànics, especialment els gots a Catalunya. Aquestos es mantindran perquè l'Imperi Romà subsisteix com a senyor de tots els territoris fins a la caiguda de Constantinoble al segle XV. La metamorfosi de l'Imperi neix del feu, el foedus, que permet la possessió i usdefruit dels territoris d'acord amb els vincles de vassallatge. La seva explotació, i com es gestionen els béns comunals, forma part de l'estructura econòmica i social de l'Edat Mitjana. Aquestos pobles expliquen algunes característiques diferenciades entre el territori dels ilergetes e indigetes, així com de la frontera entre la Gàl.lia i la Hispània, i posteriorment, del dret gòtic català. 

Més enllà d'un estudi més aprofundit dels estadis inicials i el creixement dels béns comunals, el treball del David Algarra és una fita en el coneixement històric, com s'ha desenvolupat en el nostre país, i quins són els interessos que posen pals a les rodes en el progrés del saber. Un progrés que ha d'avançar per conèixer la veritat, i aquest llibre és un esgraó més en aquest camí. Felicitacions a l'autor, una excel.lent tasca, i felicitem-nos perquè això ens serveix per anar endavant.