dilluns, 4 de juliol del 2022

LLAURANT EL CAMP AL SEGLE XVIII

Hem acabat de llegir el llibre d'Ernest Lluch "La Catalunya vençuda del segle XVIII". Editat per Edicions 62 l'any 1996, quatre anys abans del seu assassinat l'any 2000. El subtítol és "Foscors i clarors de la Il.lustració". Un excel.lent treball del professor que explora la situació del país després de la derrota de la Guerra de Successió. La conquesta va esclavitzar Catalunya, perdent la seva sobirania, i va encetar el genocidi cultural i lingüístic per part de l'Imperi Espanyol. Tot i ser un conflicte clarament internacional, els resultats per al nostre poble van ser especialment durs. Finia la nació amb glòria, com esmentava Rafael de Casanova. I si es va perdre la casa, almenys es van poder salvar els mobles. 

Precisament el Decret de Nova Planta va permetre el manteniment del dret civil privat català. I mentre la monarquia espanyola no legislés en aquest camp, eren vigents els usatges. Aquest pacte de mínims, que permetia als Borbons dir que respectava el dret dels catalans d'acord amb el Tractat d'Utrecht, encetava el joc del gat i la rata. Fins a dia d'avui, al Regne de València estan reclamant el restabliment dels Furs. Com que aquest tema no ha estat tocat en el llibre d'En Lluch, en vull fer esment per entendre la capacitat de mantenir la societat "civil" enmig de la desfeta. 

Sí que cal valorar amb molt d'interès l'exposició del desenvolupament teòric i aplicat dels corrents econòmics, tant dintre de l'imperi, com els que arriben de fora. És evident que es mantenen els canals de comunicació internacionals, i com les ideologies il·lustrades arriben des de fora malgrat la presència de la Inquisició. Evidentment, la Inquisició Espanyola fa una bona feina perquè les propostes reformistes només es podran emmarcar des d'un punt de vista utilitarista per als Borbons. Precisament caldria recalcar el paper decisiu de la censura dels llibres, tal com ha estat expressat per Jordi Bilbeny i altres historiadors catalans. La transmissió de les idees es fa des de la llengua francesa, aleshores la llengua franca internacional, al castellà mitjançant traduccions i publicacions controlades.

És interessant observar com es reben a l'Imperi les idees il·lustrades des de França. Però des del punt de vista català, tant català com aragonès, els nostres il·lustrats posen l'accent en els models que arriben des del Regne de Prússia, i també des l'Imperi Austro-Hongarès. No deixaran de reivindicar la possibilitat de recuperar el dret públic, o una fórmula mixta, seguint els models germànics, i si cal, estant atents al model anglosaxó. De fet, els nostres funcionaris catalans, que treballen dintre de l'administració borbònica no deixaran passar cap oportunitat favorable per redreçar el país durant tot el segle XVIII. 

Una tasca formidable que es personifica en Francesc Romà i Rossell. Va acompanyat de força més gent que ajuden a elaborar "Las señales de la felicidad de España, y medios de hacerlas eficaces". Aquest llibre s'imprimirà l'any 1768 a Madrid. Altres documents no tindran tanta sort, es quedaran sense editar al seu moment, i la seva circulació quedarà restringida a membres de l'administració, i en cercles culturals restringits. El projecte il·lustrat català està molt ben exposat amb els tres textos que l'estudiós Lluch ens mostra. El primer "Memorias historicas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona". El segon "Memorias para ayudar a formar un Diccionario crítico de los escritores catalanes", que es complementarien amb el "Diccionario catalan-castellano-latino" i la "Gramàtica" de Ballot. I el tercer el "Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña de la Real Junta de Comercio de Barcelona. 

Fixem-nos que tots tres s'editaran les últimes dècades del segle XVIII, en castellà, i on la ciutat de Barcelona assumeix la representació dels seus interessos, i en segon terme els del Principat.  Uns interessos econòmics molt explícits, a favor del proteccionisme i d'un mercat intern per la Península gràcies a la xarxa de mercaders, i d'un mercat extern, que vol accedir directament a les colònies americanes. Pel que fa als interessos culturals, malgrat que estiguin escrits en castellà, tant el diccionari d'escriptors, com el diccionari de la llengua, posaran les bases per poder redreçar la llengua a partir del segle XIX, i per tant, donar pas a la Renaixença. Cal fer esment que el Diccionario Catalan és un autèntic diccionari de la llengua catalana, i que tant el castellà com el llatí apareixen com a vocabularis. 

Voldria esmentar també que l'exèrcit d'ocupació borbònic permetrà mantenir un mercat intern dependent, però que permetrà una part de l'estalvi per encetar el segle XIX amb un desenvolupament econòmic capitalista, en lluita amb els drets antics encara vigents a Catalunya. Mentre aquí arriben tropes estrangeres, els catalans són enviats a les colònies americanes on no representen cap amenaça per a la monarquia borbònica. Els fills dels austriacistes formen part de l'exèrcit, com és el cas paradigmàtic de Gaspar de Portolà. Fixeu-vos que el mateix Romà i Rossell és enviat com a regent de l'Audiència de Nueva España. Entre el traspàs del Virrei Bucareli i l'arribada de Martin de Mayorga. Malgrat les peticions de retorn per motius de salut, morirà a Mèxic. En aquells moments s'està fent l'exploració de l'Alta Califòrnia, i Portolà està acompanyat per Juníper Serra. 

Mentre uns anaven a fer les Amèriques, d'altres llauraven els camps del nostre país per poder plantar i recollir el fruit de la propera collita. I encara n'hi hauran moltes més collites. Malgrat que avui dia són temps difícils per a tothom, no oblidem l'exemple de gent que ha treballat sense descans per millorar les condicions polítiques i socials, no només de la nostra nació, sinó també d'altres pobles. Què en farem de tot allò que hem ofert per redreçar un imperi en decadència? Les forces s'esgoten, i els ànims ja no volen ni sentir parlar de restablir ponts, malgrat que la propaganda oficial així ho publiciti.