Aquest divendres, 13 de març, comença el festival de cinema Moià Fantàstic.
Un festival adjectivat com a internacional, la data recorda aquella
malastrugança anglosaxona, i exposa els seus objectius clarament.
Evidentment, no sabem si arribarà als nivells del de Sitges, però la
població de Moià no vol quedar-se mirant el melic. No es digui que sent
un festival de terra endins, no vulgui tenir un bon horitzó per davant,
sobretot aprofitant el replà des del qual pot contemplar de fit a fit
l’altre pol, Castellterçol. De nord a sud, acomboiada per les serres
s’estén la conca de la comarca, la qual apareix normalment coberta per
les boires matinals. Serà aquesta boira, autòctona, no tant famosa com
la de les planes de Lleida, la que envoltarà aquest festival de cinema
fantàstic. L’altre padrina serà la tradició més moderna: de la mà de la
Fura dels Baus potser, però també la d’en Picanyol, amb l’Ot el Bruixot i els seus encanteris màgics.
Després d’anys de bonança, d’endormiscament en una falsa prosperitat,
el Moianès s’haurà d’espavilar per tirar endavant. Els dèficits
municipals, tant de Moià com de Castellterçol, fan que la necessitat esdevingui virtut, i calgui treballar plegats en la creació de la comarca del Moianès, per poder aprovar el referèndum
prescrit per la llei actual. Sinó, els plans per eixugar deutes en
quinze anys, que casualment coincideix amb el 2029 i la profecia
d’Alexandre Deulofeu, seran més feixucs que una làpida del cementiri. Per sort, podrem fer un bon seguiment dels fets gràcies a la revista La Tosca, i més a fons en la publicació cultural Modilianum, que porta el nom llatinitzat.
Reculant en la tradició més antiga, potser el famós tenor Francesc Vinyes escoltaria amb atenció la banda sonora dels films a concurs. O fins i tot, el nostre Rafael Casanova
tornaria a aixecar la bandera de Santa Eulàlia en el moments èpics.
Escena operística, especialment en la seva branca wagneriana, de gust
més gòtic per les nostres contrades. No debades, diuen que Moià és un
dels pobles més bonics del país. L’etimologia del nom ens porta a la
paraula Moi que en alemany vol dir bell… i no ens hauria d’estranyar que
hi hagués lligams insospitats amb el Baix Rin o amb el Limburg. De cop i
volta, apareixeríem transportats al museu de Joseph Beuys,
situat al bonic castell de Moiland. Per cert, allà trobareu l’escultura
d’un artista català, l’Antoni Tàpies, vés qui ho diria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada