dimarts, 16 de desembre del 2025

DEL VERUM-FACTUM DE VICO AL VERUFACTU D'HISENDA

Aquestes setmanes, abans d'acabar l'any 2025, s'ha fet públic l'ajornament de l'obligació de facturar amb una aplicació de la hisenda espanyola. El programa s'anomena Veru-Factu. La norma afectava sobretot als autònoms, els quals van posar al crit al cel, no només pel control dels ingressos, sinó també pel cost que representava posar en marxa aquest sistema. 

Lo més interessant d'aquest cas és la demostració de que hisenda és una de les poques institucions estatals que manté un nivell cultural envejable. Quina ment tant brillant ha batejat l'aplicació fent una versió del Verum-Factum!. Aquest principi va ser enunciat pel filòsof napolità Giambattista Vico, el qual tot i ser borbònic, era un il.lustrat amb intencions progressistes. La seva obra destacada, "Principis d'una Ciència Nova sobre la Natura de les Nacions", manifesta que la veritat comporta uns fets. Va més enllà de la dita que tota acció té les seves conseqüències; si de cas, és la veritat la que implica uns fets concrets en el temps, els quals estan en mútua concordança. És un dels mètodes que molts haurien de seguir. 

Per desgràcia, la història està subjecta a interessos aliens, i n'és esclava. Aleshores la realitat es falseja per aconseguir uns determinats objectius. I certament Mas Clavell no va dir pas que "les finalitats justifiquen els mitjans". Tant Nicolau com Joan Baptista no eren tan deterministes com ens volen fer creure. Perquè el poder vol que la gent faci cas, i creguin que tenen l'autoritat per fer lo més convenient, per a ells, és clar. 

En el món jurídic ens trobem amb l'expressió "Venire contra factum proprium nulla conceditur", on no es pot considerar res que vagi contra els actes d'un mateix. Però enmig de la nostra història veiem tot sovint que els fets establerts com a veritables no tenen cap fonament real, sense documents autèntics i amb uns relats ficticis. Aleshores ens adonem que el Verum-Factum esdevé per obra dels torsimanys en Falsum- Contra Factum. 

La gent es perd el fil de la Història enmig del Laberint del Minotaure. Cal anar a cercar les contrafaccions per entendre quines fetes són enganyifes, les modernes "fake news" són molt velles. La recerca històrica ha de mirar endavant, per trobar les molles que no s'han menjat els corbs del conte del Patufet. No som tant litris que hàgim de destriar-les. Per sort, més que molles, quan es desfà l'encanteri es converteixen en cireres. En trobem tantes que en tenim a cabassos, plens fins al capdamunt. 

dilluns, 15 de desembre del 2025

L'AIGUA QUE CORRE ENTRE GAL.LES I CATALUNYA


Certament no sembla pas que hi hagi cap riu que vagi des de Gal.les fins a Catalunya. En tot cas, podem parlar d'aigües que van per sota terra, o que s'evaporen en gotes, que cauen mar enllà. 

Ara mateix estem contents perquè el govern d'Escòcia-Alba ha restablert la cooficialitat de les llengües celtes, afegint-se a la llengua gal.lesa i la còrnica. És un pas endavant per recuperar la identitat dels pobles que conformen l'Imperi Britànic, i d'aquesta manera es fa una transició cap a un model més arrelat en la gent i son territori. Una altra notícia positiva és el projecte universitari per desenvolupar un diccionari de llengua celta antiga, cercant el comú denominador d'aquestos idiomes. 

Adès continuem buscant temes interessants que ens relliguen el paisatge amb els noms, allò que anomenen toponímia. Hem trobat Tirlun, una pàgina web de Gal.les, que s'hi dedica. Fa uns vídeos explicatius i ben editats sobre el significat o l'origen dels nom d'aquest país. En Josef Roberts és el presentador, i a la manera de RobWords, ens fa capbussar en l'etimologia de les paraules. 

D'aquesta sèrie he trobat l'explicació que en fa del nom del riu Elwy. Dóna les diferents interpretacions, amb les quals podem estar molt o poc d'acord. Clarament, "Avon" o "Afon" Elwy, ens parla del riu Elwy. Afon és el significat celta per al nom de riu. I per a Elwy? Hauria de ser un qualificatiu, i per això, faig la proposta d'Elw-y. Si mireu el video del paisatge, es veuen els meandres que caracteritzen aquest tros en concret. Aleshores recordem la paraula anglesa "elbow" que vol dir colze. Observem encara un altre fenomen: un encavalcament en una paraula del mateix significat. Per una banda tindríem "elw" , celta, i per l'altra "bow", germànic, que vol dir arc. La partícula final -y seria -is com a marca de qualificatiu, com tenim també en català amb -ís.  

En resum, ens trobem amb un tros d'un riu amb noms diferents segons el lloc, però que aquí ens trobem amb uns meandres i giravolts destacats. Potser és difícil fer arribar aigua d'aquest país llunyà fins a Catalunya, però existeixen aquestos corrents subterranis que ens comuniquen. Un dels principals és la llengua, i aquesta guarda la memòria de les aigües primigènies.