Aquestes setmanes, abans d'acabar l'any 2025, s'ha fet públic l'ajornament de l'obligació de facturar amb una aplicació de la hisenda espanyola. El programa s'anomena Veru-Factu. La norma afectava sobretot als autònoms, els quals van posar al crit al cel, no només pel control dels ingressos, sinó també pel cost que representava posar en marxa aquest sistema.
Lo més interessant d'aquest cas és la demostració de que hisenda és una de les poques institucions estatals que manté un nivell cultural envejable. Quina ment tant brillant ha batejat l'aplicació fent una versió del Verum-Factum!. Aquest principi va ser enunciat pel filòsof napolità Giambattista Vico, el qual tot i ser borbònic, era un il.lustrat amb intencions progressistes. La seva obra destacada, "Principis d'una Ciència Nova sobre la Natura de les Nacions", manifesta que la veritat comporta uns fets. Va més enllà de la dita que tota acció té les seves conseqüències; si de cas, és la veritat la que implica uns fets concrets en el temps, els quals estan en mútua concordança. És un dels mètodes que molts haurien de seguir.
Per desgràcia, la història està subjecta a interessos aliens, i n'és esclava. Aleshores la realitat es falseja per aconseguir uns determinats objectius. I certament Mas Clavell no va dir pas que "les finalitats justifiquen els mitjans". Tant Nicolau com Joan Baptista no eren tan deterministes com ens volen fer creure. Perquè el poder vol que la gent faci cas, i creguin que tenen l'autoritat per fer lo més convenient, per a ells, és clar.
En el món jurídic ens trobem amb l'expressió "Venire contra factum proprium nulla conceditur", on no es pot considerar res que vagi contra els actes d'un mateix. Però enmig de la nostra història veiem tot sovint que els fets establerts com a veritables no tenen cap fonament real, sense documents autèntics i amb uns relats ficticis. Aleshores ens adonem que el Verum-Factum esdevé per obra dels torsimanys en Falsum- Contra Factum.
La gent es perd el fil de la Història enmig del Laberint del Minotaure. Cal anar a cercar les contrafaccions per entendre quines fetes són enganyifes, les modernes "fake news" són molt velles. La recerca històrica ha de mirar endavant, per trobar les molles que no s'han menjat els corbs del conte del Patufet. No som tant litris que hàgim de destriar-les. Per sort, més que molles, quan es desfà l'encanteri es converteixen en cireres. En trobem tantes que en tenim a cabassos, plens fins al capdamunt.
