Faig aquest pròleg per poder exposar que els "Spanish" no són realment aquell bloc uniforme que els nordamericans tenen per tòpic. Si obrissin els ulls se n'adonarien que la varietat i diversitat es dóna a tot arreu. Els actuals immigrants californians, de llengua hispana, i també ameríndia, procedeixen de països molts allunyats un dels altres: siguin de Mèxic, també de Centre Amèrica, o del Sud, amb dialectes cada vegada més dissemblants. Però si això passa als ciutadans corrents dels Estats Units, perquè no se n'adonen també els estudiosos de les universitats nordamericanes. Per exemple, respecte a l'època de l'exploració de Califòrnia. Si comencem pel navegant Sebastià Bizcaino que diuen que va ser el primer d'explorar amb vaixell la costa del Pacífic de Nova Espanya, ens adonem que ja el cognom diu que és basc. Si més endavant trobem el cognom de la família Castro que dóna nom a un conegut barri de Sant Francesc, es delata l'origen gallec. I si parlem de Gaspar de Portolà i de Juníper Serra, tots sabem que parlaven i sabien escriure el català de Lleida i de Mallorca del segle XVIII. Que sota administració borbònica evidentment que ho havien de fer en castellà, però si parlaven entre ells, quina llengua parlarien sinó la materna...?
A Califòrnia s'ha fet una gran esforç per reconèixer i identificar els diferents pobles indígenes que habitaven aleshores les diferents regions que avui s'apleguen sota els límits d'aquest estat. Per exemple, a la badia de Sant Francesc es troben els Ohlone, i per la resta del territori n'hi ha tants d'altres, lligats a la naturalesa d'allò que era casa seva. Aquesta diversitat, tant ètnica com lingüística ha estat prou estudiada i reconeguda després de tant anys de menyspreu i colonització. Però aquesta perspectiva ha estat negada per la banda dels pobles que formaven part de l'Imperi Espanyol.
Aleshores ens adonem que les aportacions dels catalans al fonament de l'actual Califòrnia han estat marginades, quan no amagades. Per sobre de Gaspar de Portolà s'ha fet destacar el paper del Pare Serra degut al reconeixement i defensa que ha tingut per part de l'Església Catòlica. Hi ha uns quants llibres publicats sobre Juníper Serra, tant en català, com en castellà o anglès, de prou bona factura, però amb certes mancances. Sorprenentment, una de les poques biografies de Gaspar de Portolà en anglès que es podria trobar a Califòrnia està feta per Josep Carner-Ribalta, és a dir, de la primera meitat del segle XX, i es troba actualment sense cap edició en circulació. Algunes altres publicacions que s'hi acosten són de les dècades dels 70 i 80...!
Si per sort, des de la banda catalana, s'ha fet una bona investigació al voltant dels orígens familiars i de la seva trajectòria militar dintre de l'exèrcit borbònic, aquesta no ha estat prou ben exposada ni traslladada a l'altra costa del Pacífic. També m'agradaria fer notar que Juníper Serra era franciscà, com se sap abastament, però no hem d'oblidar que el pare de Gaspar de Portolà també es deia Francesc, i que el seu cos va ser enterrat al convent de Sant Francesc de Lleida, els Portolà també devien estar molt vinculats a l'Orde Franciscà segurament.
Com ja s'ha estudiat prou, el nom de Califòrnia és català. Però als Estats Units el fan derivar de contes i cites literàries d'origen divers, cosa que demostra que cap d'elles no té cap fonament seriós. I si Califòrnia ja va ser batejada amb un nom català, per què no molts altres llocs i topònims d'allà presenten una adaptació tant alta a l'opció de ser traduïdes al català?. Començant per la mateixa ciutat de Sant Francesc, part civil, i per la missió dels Dolors, per la part religiosa. O si ens n'anem a la ciutat dels Àngels. O a Sant Bernadino, que agafa el nom del convent mallorquí de Sant Bernardí de Siena. O la capital de Sacrament, etc... i així podem continuar per veure com el santoral català es manifesta per tot arreu... Com amb els noms dels militars de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, tots ells van posar els fonaments d'allò que avui dia coneixem com a Califòrnia, la meitat de la part del vessant que fa un taulat. Tal com podem veure aquesta forma en els mapes antics de l'època de Nova Espanya, és a dir, del Mèxic d'aleshores.
Avui dia tothom es vanta de la globalització com a marc mental de progrés, però de vegades ens adonem que en realitat, aquesta perspectiva no existeix. Fins i tot, podem pensar que antigament ja n'eren prou conscients d'aquest punt de vista quan es parlava de conceptes universals. Per fer realitat això, cal utilitzar eines o instruments materials per connectar-hi llocs. En aquest cas, entre la costa catalana i la californiana caldria bastir un pont molt més llarg i alt que el Golden Gate de Sant Francesc de Califòrnia.
