ENCARA HI HA COMBAT

 Les gravacions de les converses entre dos funcionaris del més alt nivell de l’estat espanyol s’han fet públiques. Aquestes fan evident el  paper interventor de l’administració en la vida dels seus ciutadans. Ja ho deia Manuel de Pedrolo en el seu llibre titolat “Les Civilitzacions són Mortals”. L’escàndol ens recorda els fets de la història contemporània del president americà Richard Nixon, i la renúncia per la seva responsabilitat en activitats il.legals. Fet i fet, quan no existeix l’imperi de la llei, la paraula democràcia es buida de contingut. L’estat es transforma  en el gran germà orwellià, en el gegant Polifem, absolut i absolutista. I si Odisseu s’escapa, no per això, no deixa de pensar que encara hi ha combat. Tal com diu el vers de la cançó d’Abril 74, en el seu viatge cap a Itaca, sempre hi ha i, n’hi haurà, de combat. L’estat lliure només ho pot ser si els seus ciutadans són lliures per a defensar els seus drets. Això és el que els nord-americans, millor o pitjor, simbolitzen amb el dret a portar armes, tal com hi teníem tots els catalans. 

Si la llibertat sempre es troba amenaçada, podem recordar l’obra de teatre “Estat de Setge”, d’Albert Camós. La seva acció esdevé precisament a l’estat espanyol. En una editorial seva del 1948, publicada a la revista “Combat”, titulada “Per què Espanya?” explicita el punt de reflexió principal: l’home pot justificar el crim en nom d’una ideologia totalitària, sigui de dretes o esquerres ?. I l’estat com a instrument d’aquesta dominació?. Han passat més de seixanta anys, i el marc filosòfic de Camós és plenament vigent quan hom llegeix alguns del escrits del seu llibre “La Nit de la Veritat”, editat per la Llar del Llibre el 1986, en una bona traducció de Joan Valls. La seva resposta personal la va donar en molts dels seus llibres, com aquell “Home Revoltat”, que anava més enllà d’un home indignat, en una presa de consciència vital més lliure i responsable.

Aquesta nit de lluna plena, i vetlla de Sant Joan, a les fogueres llençarem les fustes velles i les farem cremar, aquelles fustes podrides i corcades que podem fer malbé qualsevol cadiram, esperant que no s’hagin escampat per tot allò que hauria de néixer ingenu al món català.

CARMINARISA

Aquest divendres passat de juny, es va estrenar a les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat l'espectacle titulat Amor Roma. És una creació del músic i percussionista Santi Arisa, a qui acompanyen dos dels seus fills. Un bon espectacle, força treballat, tant a nivell músical, com teatral i cultural, amb excel.lents traduccions i posada al dia. Una bona selecció de textos literaris del món romà, i una percussió que els acompanya fins als temps actuals. Malgrat la manca de locals grans en condicions, Sant Boi té el privilegi d'estrenar, de tant en tant, diferents produccions culturals que sobresurten de les programacions habituals i més populistes.

El títol de l'obra. Amor-Roma,  fa un joc de paraules i significats, difós per l'enigmista Màrius Serra. Més que la contraposició entre Roma i l'Amor, i les seves variacions, jo mateix rebatejaria l'espectacle com a Carmina Arisa, on els cants i poesies romanes es recreen sota la visió artística i musical del gran percussionista català. Una base musical molt ben portada entre el veterà Santi i el seu fill Dan, amb un efecte estèreo on es nota l'encertada combinació de maduresa i joventut. Sobre aquesta base, el treball interpretatiu es recolza en la seva filla Iris, que ens ofereix un panorama força extens de la literatura romana, de manera molt expressiva, remarcant el context de cada escrit, des de la tragèdia fins a la comèdia, amb el fil conductor d'un Carpe Diem, viu al dia, que el temps fuig, agafa't al dia...

Per això, el recull literari toca temes personals de tota mena: amor, sexe, diners, etc... i els ritmes marquen aquestos sentiments i raons de manera especial. Sigui amb tocs antics, o amb els referents més moderns, com el jazz, o els ritmes brasilers. Un magnífic duo entre pare i fill a la bateria, ens transmet tota la força i temperament d'una batucada brasilera, com no havia sentit des de feia anys una nit als carrers de Bahia, malgrat les populars còpies importades al nostre país.

Cal agrair, i així ho van fer abastament els responsables, la bona tasca dels tècnics, i sobretot, dels traductors del llatí al català, com el Ferran Aguilera que hi era present, entre d'altres que van cedir els textos per a poder ser declamats. Els trobareu al llibre de l'editorial Adesiara, l'Art d'Enamorar, l'Ars Amandi que titulava Ovidi. Un espectacle que esdevé un nou cant, un nou carmina, no tant fresc com ho eren els antics, ni com el Burana d'Orf, però sí d'una gran qualitat i modernitat com els que ens fa escoltar Santi Arisa. Connectant l'esperit d'aquells temps amb els actuals. És la millor classe de literatura llatina que podeu veure i escoltar actualment a Catalunya de bon grat. Us recomano que no us perdeu la gira que faran, segur que trobaran altres llocs del nostre país entre la Gàl.lia i la Hispània, amb la petjada romana encara prou fresca.

ELS LLEGATS DE VÍCTOR BALAGUER

Quan el president actual de la Generalitat de Catalunya es va passejar aquest juny del 2016 per la Rambla de Vilanova i la Geltrú, enmig del debat dels pressupostos i de la campanya electoral a l'estat espanyol, segurament es trobaria al capdavall amb el monument a Francesc Macià. Una escultura de Subirachs, amb una frase de l'antic president inscrita en el seu frontal. Si hagués tingut més temps, hauria estat bé que hagués anat més enllà visitant el Museu del Tren i el Museu de Víctor Balaguer. Tots dos es troben separats per una plaça, però un sense l'altre no s'entendrien. Víctor Balaguer va ser un dels promotors de l'arribada del ferrocarril a Vilanova al segle XIX. El gran patrici català, heroi amb molts clarobscurs, va deixar un enorme llegat, no només a la ciutat de Vilanova, sinó a tots els catalans. Malgrat que apareix en moltes plaques donant nom a carrers del nostre país, per conèixer el personatge cal anar a buscar-lo al fons del pou on les misèries culturals i polítiques catalanes el van llençar. Cal tenir ben present que la Generalitat moderna s'arrela en els plantejaments de redreçament espiritual i material que va projectar Víctor Balaguer.

Seguint el fil d'Ariadna, ens adonarem que el prohom va realitzar una tasca ingent en tots els àmbits. Al segle XIX va ser el màxim exponent de la generació progressista i liberal catalana, i un referent per a tots aquells amb qui, d'una manera o altra, s'hi va relacionar. Des de Frederic Mistral fins a Prim, Eduard Toda, o Valentí Almirall. Tots ells són homes de referència per a les coordenades culturals contemporànies d'en Balaguer: des de la Provença fins a les Espanyes d'aleshores, però també amb una projecció històrica que neix de les fonts medievals per fonamentar el progrés polític i cultural de la seva gent. Abans d'ell ja s'hi troben altres personatges com Bergnes de las Casas, degà de la Universitat de Barcelona.

Tot això ja es pot entendre més gràcies al llibre de Montserrat Comas, editat per l'Editorial Afers, "Víctor Balaguer i la Identitat Col.lectiva". Fent honor a la tasca de directora del seu museu, el llibre ens mostra els encerts i els fracassos d'aquest prometeu modern. Tot i ser un home de lletres, Balaguer es destaca per ser un home d'acció, i mentre li queden forces lluita pel triomf del corrent il.lustrat. A nivell polític vol reformar l'estat-nació sobre la base del federalisme per als pobles llatins. A nivell material impulsa el progrés econòmic sobre el progrés tècnic, exemplificat en l'arribada del ferrocarril. A nivell cultural promou el renaixement històric català perquè se n'adona que és la base per a la llibertat i el seu progrés. No només a la Provença, per les Gàl.lies, sinó també a les Hispànies. Per desgràcia, un programa tant ambiciós i titànic no es va poder realitzar en vida, i com va passar amb els trens, aquestos van anar cap a una altra destinació, la de l'estat-nació absolutista i centralista. Si traslladem al segle XXI els elements destacats del segle XIX, com la biblioteca o el ferrocarril, ens adonem del baix nivell cultural de la societat contemporània, així com del dolent servei de la xarxa de ferrocarrils estatal. Tots escanyats, igual que les institucions polítiques, pels governants de Madrid i París, fusionats en un substantiu Madrís, que fa por.

La fi de la Primera República espanyola és paradigmàtic de lo que passarà amb els Borbons i la Tercera República que s'acosta. D'on no n'hi ha, no en raja. El progrés tècnic i material no serveix de res si no va acompanyat del progrés cultural de les persones. Es pot veure com, malgrat els obstacles de les guerres carlistes, allò que va consumir definitivament els ideals de progrés de la Primera República va ser el desastre de la bombolla econòmica del final de segle. El triomf de la Restauració Borbònica va carregar totes les culpes als defectes republicans, a manera d'epitafi, cosa que Narcís Oller va exposar a "La febre d'or". Montserrat Comas s'adona de la comparança amb la Vilanova i la Geltrú d'aleshores. Una metàfora molt adient per contextualitzar l'obra d'Oller. I per entendre que Víctor Balaguer morís acompanyat només d'uns quants amics i familiars. És paradoxal que els seu llegats no fossin tant evidents com el de la Biblioteca Museu, i fins i tot, quan es va celebrar el seu 125 aniversari aquest va ser vist com un tràmit més que com una de les fites de la Catalunya actual. Potser el mateix Víctor Balaguer és el mirall incòmode en el qual es reflexen les virtuts i defectes del nostre poble.

Avui dia, qui pensi que les tecnologies de la informació i la comunicació salvaran per elles mateixes la societat actual, va força equivocat. Sense saber treure punta al llapis, un mòbil no serveix de gaire. Al darrera hi ha d'haver tot un projecte cultural, que fonamenti el progrés econòmic i material, i no al revés. Per això és tant important per als catalans projectar-nos a tot el món, de manera que entenguem quin és el nostre paper avui dia, i quin han de ser les nostres fites. I no ens podem queixar, ens van deixar uns bon llegats que hem de saber aprofitar.