EL NOSTRE SANT JORDI ALEMANY

En aquesta diada de Sant Jordi del 2016, entre els diferents escriptors que signaven llibres, es trobava Til Stegmann. L'editorial Pagès Editors de Lleida ha tingut l'encert de publicar-li el llibre titulat "Ambaixador de Catalunya a Alemanya". Bàsicament explica la trajectòria vital i cultural del professor de lingüística de Frankfurt que tant ha fet per difondre la nostra llengua i cultura al seu país, i per tot Europa, per tot arreu per on ha anat passant, diria jo.

Nascut a Barcelona en plena post-guerra, de pares alemanys, va aprendre castellà i alemany aleshores. La seva educació cultural va ser cuidada gràcies a l'ambient familiar que hi respirava. Però el pas de la infantesa a la maduresa va fer que amb el temps descobrís un tresor. Aquest tresor amagat i enterrat era Catalunya. Aquest descobriment que se li va anar desvetllant ha fet que aquest home de camins, fent honor al seu cognom, hagi portat la nostra llengua i cultura al centre de la lingüística llatina i europea. Li ha retornat el lloc principal que sempre ha tingut i ha estat. Aquesta tasca titànica és un exemple per a tots els catalans que sovint hem menyspreat i oblidat la nostra llengua. La repressió que patim per part d'altres cultures i gent, d'altres estats i nacions, ens ha volgut convertir d'adults a infants, de savis a ignorants... Com en el conte de Hansel i Gretel, caldrà aprendre a sortir de la gàbia per esdevenir lliures i persones. Com deia Frederic Mistral: "Se ten sa lenga, ten sa clau..." que ell mateix esmenta.

Cal honorar Til Stegmann i valorar-lo com l'acompliment de la llegenda de Sant Jordi, que venint de fora, d'Alemanya, tot i néixer a Barcelona, ha lluitat per rescatar la princesa catalana dels dracs que se la volen menjar. Només de tradicions es pot viure pas de renda, de fet, la seva tasca cultural ha permès enriquir tot el panorama cultural europeu, permetent veure la seva continuïtat personal i territorial, millorant-la des d'una perspectiva global, des de la Weltanschaunng, o Cosmovisió que diríem nosaltres. Si per una banda tenim el projecte Kat, per l'altra tenim el desenvolupament de l'Eurocom. Projectes col.lectius en els quals el professor Stegmann ha tingut un gran protagonisme. Això va permetre que la presentació l'any passat d'aquest llibre fos a la seu d'Òmnium Cultural, amb un gran èxit per part del públic que omplia la sala d'actes.

En la seva trajectòria vital ha pogut aixecar fites culturals molt importants, gràcies al compromís personal i sobretot al suport que ha tingut a nivell familiar. Esmentar els diccionaris Alemany-Català, o la Biblioteca Catalana de Frankfurt, són de les més destacades. Entre molts altres savis, el Dr. Stegmann ha recuperat el lligam que existeix entre Catalunya i el món germànic, tenint en compte que els catalans som els més gòtics del món llatí. Per això, som els més capacitats per fer de pont entre el nord i el sud d'Europa, o més aviat entre el món llatí i el germànic. La meva recomanació editorial per al 2016, i per a tots els anys que vindran, és qualsevol dels llibres escrits pel Til Stegmann, tant en català com en alemany. Tots ells es mereixen la nostra consideració, i el seu autor el nostre reconeixement i el més sincer homenatge.

ÀLVAREZ EL VENCEDOR O ELS MIRALLS DE POLÒNIA

Aquestos dies podríem parlar del senyor Àlvarez, com l'executiu que esdevindrà el cap de la companyia Telefònica, però m'estimo més parlar del nomenament del nou secretari general estatal del sindicat de la UGT, en Josep Maria Àlvarez, d'origen asturià i naturalitzat català. Suposo que per ell deu ser un triomf aconseguir aquest lloc de comandament. Realment la responsabilitat que comporta el càrrec, enmig de les circumstàncies econòmiques i polítiques, és gran. Pel que fa a Catalunya, deixarà una direcció compartida entre els dos corrents majoritaris, per si cal fer de mitjancer.
Sentir-se vencedor és una cosa semblant a la que va experimentar el protagonista polonès de l'obra escrita per Enric Sienkiewicz, "Bartek el Vencedor". Forma part d'un llibre editat per l'Editorial Catalana, al voltant de la segona dècada del segle XX, titulat "Bartek el vencedor i altres contes". La traducció catalana va anar a càrrec de Carles Riba, ben feta i de manera entenedora. Aquesta miscel.lània recull contes tràgics i còmics, tractats amb cruesa però també amb sensibilitat. La narració de la qual parlarem explica les vivències a la fi del segle dinou de Bartek, un pagès polonès que participa en la guerra franco-prussiana, i torna com un heroi. Al final, es revela que el seu triomf ha comportat la derrota per a la seva família, per al seu poble, i la dels seus camarades polonesos davant de la colonització prussiana.
Ja ens imaginem que Carles Riba, que no va arribar a veure un episodi de l'actual programa de televisió "Polònia", podia adonar-se de la semblança entre la situació de Catalunya i la del país eslau. És clara la seva intenció pedagògica envers els lectors, i més per fer-los entendre el destí tràgic dels voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial al costat dels francesos i els seus aliats. Curt i ras, quan anem a lluitar pels interessos dels altres ho tenim molt malament. Fins i tot, algun refrany gallec vindria al cas " Fun á casa allea e avergonceime, volvín á miña e goberneime"  si el Senhor Raxoy tingués res més al cap. Faula i moral, parlen de polonesos, però es refereix als catalans...Els miralls tràgics de la Polònia d'aleshores no enganyaven, com tampoc ho fan els miralls televisius d'ara, encara que sigui de manera còmica.
Desitgem sort al senyor Àlvarez, té molta experiència i capacitat de la qual no dubtem pas. Però també la tenia el general Prim, i els seus esforços van ser recompensats amb l'atemptat al carrer del Turco, mort a mans dels mamelucos, vés per on. Pel que fa al nostre escriptor Carles Riba, podem dir que el seu nét Pau Riba continua fent pedagogia artística i vital entre els catalans, amb un rar talent, que potser li ve del món polonès.