En un país llunyà fa molts anys, es va fer un 4 de juliol una Declaració
d'Independència. El 1774, seixanta anys després de la pèrdua de la
nostra, un nou poble aconseguia la seva llibertat. Han passat només uns
dies des d'aquest 29 de juny tant intens a Catalunya, especialment a
Barcelona. Van ser unes hores plenes de diferents actes: a més del
Concert per la Llibertat al Camp Nou, també es celebrava la Rúa Gai al
Paral.lel, fins i tot, a l'estadi de Cornellà es va celebrar l'aplec
dels Testimonis de Jehovà. Podíem escollir entre diferents opcions:
política, sexual o religiosa. Més d'un va fer mans i mànigues per estar a
un o més llocs el mateix dia.
En fi, sempre
podíem cercar alternatives tant interessants i respectables com
qualsevol d'aquestes. Calia decidir-se, i vam gaudir del bon concert de
la Camerate de Sant Boi que van fer a la Torre Benviure en una agradable
nit. Mentre escoltàvem el concert, des de la grada teníem la vista
nocturna del Baix Llobregat i de la ciutat de Barcelona, on destacava la
font de llum del Camp Nou. Un dia i una nit d'estiu per disfrutar
d'aquells instants. Com a contrapunt vital, la torre ens donava la
perspectiva històrica.
La
Torre Benviure es va aixecar aprop del camí d'Hispània, que sortint de
Barcelona s'enfilava cap a Begues, per entrar al Penedès per Olesa de
Bonesvalls. Un camí molt antic, més enllà del temps dels romans quan
Barcelona pertanyia a la Gàl.lia Narbonesa. La torre ha estat
restaurada els darrers anys i fa patxoca. És un bon mirador, al seu
redós es va aixecar la capella de Sant Miquel, i un petit recinte
fortificat, que amb el temps esdevindria una masia. N'ha vist de tots
els colors, i això ens permet avui dia ser testimoni de fortalesa.
La seva gent va haver de prendre molts decisions, algunes poc importants, d'altres trascendents per als que van venir al darrera. Aquestes decisions s'han de prendre quan tens diferents opcions, i cadascú ha de valorar allò que el cap i el cor li dicten. Sospesar els pros i els contres, les coses bones i dolentes, els riscos que caldrà còrrer. Amb nits d'insomni i amb nits tranquiles. Si el concert del dissabte s'assemblava a una festa de graduació o de final de curs, si el vestit marcava bé la figura del gai o quedava xaró, si l'aplec religiós va ser molt o poc pesat, tot això, tant se val si, com diu la frase jueva, "la cadira no estava buida". El 4 de juliol d'aquell any les cadires dels Estats Units estaven plenes, tant com la dels catalans que el proper 9 de juliol commemoraran la Declaració de Guerra a Ultrança del 1713 en defensa dels Drets i Constitucions. Nosaltres també hem de seure a la cadira del temps que ens ha tocat viure.
La seva gent va haver de prendre molts decisions, algunes poc importants, d'altres trascendents per als que van venir al darrera. Aquestes decisions s'han de prendre quan tens diferents opcions, i cadascú ha de valorar allò que el cap i el cor li dicten. Sospesar els pros i els contres, les coses bones i dolentes, els riscos que caldrà còrrer. Amb nits d'insomni i amb nits tranquiles. Si el concert del dissabte s'assemblava a una festa de graduació o de final de curs, si el vestit marcava bé la figura del gai o quedava xaró, si l'aplec religiós va ser molt o poc pesat, tot això, tant se val si, com diu la frase jueva, "la cadira no estava buida". El 4 de juliol d'aquell any les cadires dels Estats Units estaven plenes, tant com la dels catalans que el proper 9 de juliol commemoraran la Declaració de Guerra a Ultrança del 1713 en defensa dels Drets i Constitucions. Nosaltres també hem de seure a la cadira del temps que ens ha tocat viure.
