El Príncep del Mas Clavell

De tant en tant, trobem llibres que ens fan repensar algunes idees preconcebudes. Idees establertes de fa temps a la societat actual, i que quan tenim la gosadia d'anar al text original les posem en qüestió. Un d'aquestos prejudicis, les pors que embolcallen els misteris, correspon al pensament de Maquiavel: "el fi justifica els mitjans. Aquest és el resum escampat com un "leiv motiv", el qual trontolla en llegir el text, i dialoga amb l'autor més enllà dels segles. Sobretot gràcies al llibre d'"El Príncep" editat per Laia l'any 1982 dintre de la col.lecció Textos Filosòfics, que compta amb una excel.lent traducció i encara millor introducció de Jordi Moners, signada a Sant Boi de Llobregat.

Quants estudiants de ciències polítiques o de gestió i administració pública se l'han llegit? Jo diria que molt pocs. Jo fins ara he de confessar que tampoc. Més aviat, la majoria de la gent s'ha quedat amb la idea preconcebuda, i posada en pràctica en el dia a dia de forma "natural", d'una manera més aviat "darwinista". I aquest plantejament no explica gaire el lligam entre Maquiavel i Darwin. De fet, tots dos formen part en diferents segles del torrent que neix en el Renaixement Clàssic, i que fonamenta l'Edat Moderna i el triomf de la Il.lustració. La pregunta que ens fem avui dia és per què la raó ja no il.lumina prou la societat de l'Europa Occidental?

Doncs perquè estem en una època de canvi, igual que ho estava Maquiavel. Sabem que l'Europa dels estats-nació occidentals està entrant en decadència, els símptomes són evidents. Els fonaments o les arrels estan exhaurides, i rellegir Niccolò de Ma Chiavelli ens permet tenir una perspectiva històrica adient. Maquiavel vol redactar "El Príncep" com una proposta de futur. Per entendre aquesta cal veure la seva vida emmarcada en el context d'aquell canvi de segle. La magnífica edició de Jordi Moners ens ho explica ben explicat.

Davant de l'acabament de l'Edat Mitjana, amb l'esquizofrènia entre la radicalitat religiosa d'un Savoranola i la radicalitat cavalleresca dels mercenaris, Maquiavel redacta un text que vol portar una experiència pràctica i raonada als governs en mans dels prínceps. Una proposta gens cínica, i menys encara nihilista. És una crítica constructiva: malgrat no creure en el tacticisme de la "via del mezzo", el del mig, ell la defensarà donant suport a Cèsar Borgia. El fracàs de Cèsar també serà el de Maquiavel en aquells moments. Els seus escrits no portaran a la regeneració de la Itàlia on viu, ni l'alliberaran dels mals interns ni de les invasions exteriors. Les paradoxes de la vida faran que els seus pensaments fonamentin els nous estats-nació moderns, sobretot Espanya i França, que en mans de reis assumiran el paper dels prínceps. Una altra paradoxa històrica serà l'expansió i el triomf de la casa dels Medici de Florència per tota Europa i força segles.

Nicolau del Mas dels Clavells serà testimoni d'un canvi de cicle cultural enorme, i serà un dels pilars que fan de pont entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. És el pas de la noblesa, militar i religiosa, compartint raó i sentiment, cap a una nova societat que separarà raó i sentiment en diferents camps, cap a una burgesia que sosté l'estat i una religió contraposada a la laïcitat, que oscil.larà entre la Contrareforma i el Protestantisme.

Ara, en el canvi de segle i de mil.leni, també estem en un moment de transformació. També trobarem personatges que faran de pont entre un món que s'està esvaint, i el que neixerà i fruitarà en els propers segles. Voldríem que Catalunya tingués un pes important en aquest futur, i que fos de manera global o universal, però no sabem com serà ni de quina manera. En tot cas, no creiem que el Principat actual en mans de la Generalitat, ni la proposta d'un estat-nació tingui èxit sense padrins. Tampoc no sabem quin paper tindran Pujol i Mas en aquest canvi, però els catalans, com diu Maquiavel, només hauríem de confiar en les nostres pròpies forces. I no hem de tenir por, ja que per trobar Sant Jordi primer hem de trobar el drac!

Les Tombes Flamejants de les Constitucions Catalanes

Si un poeta català serà recordat per un senzill poema més que per les seves altres obres literàries i polítiques serà en Ventura Gassol. Es tracta de "Les Tombes Flamejants" on qualsevol català s'omple d'aire els pulmons per inspirar i expirar l'alé del Fènix. Un Fénix mitològic de la llibertat veritable en aquest món, tot un repte que s'ha combatut en molts camps. També s'ha volgut portar a Espanya i França, però aquesta oferta ha estat rebutjada durant segles. No és culpa d'ells, també ho és dels catalans que no escolten el proverbi gallec: "quem trabalha en leira alheia, nom terá a sua casa cheia". Sigui doncs així que cal portar aquest combat, en tot cas, a tot el món. Si els marcs propers s'han quedat asfixiats i opressius, només ens queda fer profecia per tot l'univers, com a catalans universals.

Els profetes escolten la llei del Senyor i l'escampen de viva veu. Jesús, Fill de Déu, entèn que cal fer extensiva la bona nova a tota la Humanitat. I recull la tradició jueva per transformar-la i oferir-la com un do de Déu. L'Evangeli fa renèixer l'esperit de la llei que s'havia mort per donar-li una nova Vida. Els catalans hem d'estar atents al missatge de Nostre Senyor, i cal que fem renèixer com l'Au Fènix l'esperit dels nostres Drets i Constitucions. La bona nova rau en el fet que els catalans tenim Drets i Constitucions, els quals són vigents i legítims, encara que els últims reculls siguin del 1705, jurats per Felip IV d'Aragó, com a comte de Barcelona, Cerdanya i Conflent, el títol del nostre sobirà. Del perjuri que va cometre la dinastia borbònica van voler esborrar-ne el rastre, fins i tot, les parets del convent de Sant Francesc. Aquest va ser un desastre pitjor que el de la Ciutadella, doncs també va voler esborrar aquestos fets de la nostra memòria. Per això, cal rellegir i estudiar els nostres drets civils,  escampar-los per tot el món, per fer renèixer el Fènix català.