Collim les Cireres del 20 de Juny

Aquest diumenge, 20 de juny, a la nostra ciutat es farà la consulta sobre la independència de Catalunya organitzada per Sant Boi Decideix. Al darrera, moltes il.lusions, molts esforços, a empentes i rodolons, avançant enmig del desencís general o la indiferència de molts veïns, uns quants catalans ens aplegarem per votar pel nostre compte. Sense gaires partits al darrera, sense massa gent, però almenys sense cap altre obstacle que les nostres capacitats, s'ha anat fent via cap aquesta nova fita. Una fita molt important, en una batalla que ja hem guanyat només de fer-la, i que servirà a tothom per bastir un futur millor, fins i tot, per als que ara no hi són.

Tinc el sentiment d'haver col.laborat poc, potser fins allà on podia, però estic content d'haver-ho fet. Em sento com aquells israelites de Gedeó que no més de tres cents es van aixecar per defensar el seu poble i vèncer l'enemic que els volia esclavitzar. Avui dia, els enemics no són tant les persones sinó aquells vicis i aquelles coses que han corromput la nostra societat. Per això volem dir que no tot és mesquí, sinó que amb esperança voldríem dir com Salvat-Papasseit que "Res no és mesquí, ni cap sang és isarda, ....", i també recitar els versos de Màrius Torres, en el seu aniversari, i escoltar la magnífica versió que va fer en Celdoni Fonoll "Sé d'una ciutat lluny d'aquí, fidel com les boires..."
Però des del Baix Llobregat, recitarem el cant dels pagesos que recullen i mengen les darreres cireres de la temporada, de primavera frescal que ens ha donat Sant Pere Regalat, i que ha vestit els paisatges de la nostra comarca d'un verd ufà, esquitxat del groc intens de la ginesta que s'escampa pels vessants. Cal anar amb compte amb les serps d'aigua que també s'han multiplicat, però que són les primeres de fugir al nostre pas. Ànims, fadrins de Sant Boi, gaudim de les quatre cireres que tenim a les postres abans de celebrar Sant Joan!

"La Passió va per dins"

Aquestos dies d'alegries i penes, com tots, i més en aquest mes de juny, amb la falç al puny, ens trobem que enlloc de la falç funciona més la dalla de la mort. Més enllà de les morts per les guerres, obertes o encobertes, i de les declaracions en pro o en contra de l'ús de la força, i de les víctimes, civils o combatents, no podem restar indiferents a les víctimes més properes, i que ens atenyen més.
Ni es poden justificar les declaracions d'algun embaixador sobre les accions del seu exèrcit, ni les complantes dels brigadistes que sabien amb qui se les tenien. Cal respectar a tots els guerrers, i cal que ho fem assumint les responsabilitats de cadascú. I per això estic indignat per la manipulació, i l'ús abusiu dels rentamans de Pilat. A sobre, alguns s'estripen els vestits en senyal d'un dolor farisaic, i certament hi ha molta hipocresia per totes bandes. Però les víctimes dels accidents es mereixen el seu respecte, i més totes aquelles que reben la violència a la carretera dels altres. I encara més la hipocresia d'aquells que volen enretirar els anuncis dels contactes dels diaris quan aquestos fan propaganda amb uns anuncis encara més pornogràfics com el recent del Circuit de Catalunya: "La passió corre per dins". A més, tot molt subliminal, com aquell de "El Circuit de Catalunya té Sang". Per desgràcia, aquesta sang es vessa cada dia a les nostres carreteres com a tribut al vedell d'or que és el cotxe privat.
I cada dia som més gent que veiem les coses des d'una perspectiva global, com per exemple, els treballs d'economistes com Mishan.