Aquest dimecres, 21 de gener, es va celebrar una vetllada literària a Sant Boi de Llobregat. Es va presentar un llibre de la dibuixant Raquel Gu. Es titula "És una bruixa" . Mites, mentides i realitat com a subtítol. Està editat el 2025 en un format amanós. Aquest còmic ha rebut unes quantes mencions a la premsa.
Maite Moreno, qui porta el grup Estonetes Literàries, va fer la presentació de l'obra de la santboiana coneguda com a Raquel Gu. Aquesta va exposar el seu treball, la recerca feta i l'acostament a aquest fenomen històric que ha provocat tantes víctimes. A nivell català ja s'han fet recerques importants i serioses que han mostrat la seva repercussió en la nostra societat, des del punt de vista general fins al lloc més proper, com pot ser el mateix Sant Boi. Entre aquestes investigacions afegiria el llibre "La Sardana i la Religió de les Bruixes" d'en Jordi Bilbeny.
La il.lustradora ha volgut desfer malentesos, i ha defensat les bruixes des del punt de vista de les víctimes, moltes vegades, acusades pels propis veïns. Va treure importància al paper de la Inquisició i la religió en aquest afer. Tot i que Innocenci III ja va proclamar una croada contra els càtars a tota Occitània a l'Edat Mitjana, no seria fins al Renaixement Clàssic i l'Edat Moderna amb la butlla d'un altre papa Innocenci VIII, l'any 1484, que es va produir la seva persecució generalitzada. Què és una bruixa, o un bruixot? Les paraules amaguen significats diversos, i la majoria no eren gent que fes cap mal. Dones o homes amb coneixements fora de lo normal, però moltes vegades acusats injustament.
De fet, el problema és la interpretació de la realitat d'aquest món. Els protestants occitans, anomenats càtars, cercaven la puresa enmig d'aquest món al qual només trobaven el regne del mal, i n'eren conscients. Actualment, el pensament positivista i bonista nega l'existència d'aquest mal en el món. És veritat que no tot és blanc o negre, però aconseguir un món millor no amaga les imperfeccions de la humanitat. I aquestes no poden ser ignorades per cap ideologia sense tocar de peus a terra.
Ens ho exposa Hannah Arendt amb el concepte de "la banalitat del mal". No podem oblidar que forma part de la vida, i el mal es troba entre les institucions i la gent. La societat, com cadascú, és responsable de la seves decisions. Ens afecten les guerres del segle XXI, tant descarnades, però hom parla poc sobre les conseqüències de l'1 d'octubre del 2017 en el dret internacional i la repressió contra el poble català.
Què podem dir de la frase del Bill Clinton: "El futur serà català o talibà!". I el futur immediat és talibà. Hem tornat a la seguretat de les ideologies, als cants de sirena. El perill no són aquestos cants de les sirenes, ni els encanteris de les bruixes, sinó allò que volem escoltar i ens referma en un pensament únic promogut per l'estat i els poders dominants. Tot això escampat per uns altaveus com els mitjans de comunicació moderns, incloent les xarxes socials.
La majoria de la gent acusada de bruixeria era innocent, i va morir injustament. Avui dia estem acostumats a lapidar tothom que ens porta la contrària. No es fa físicament, sinó socialment, silenciant la dissidència i els que no tenen el carnet del partit. Cal esmentar que la cacera de bruixes refermava el patriarcat, però també el matriarcat. Ens oblidem que moltes denúncies provenien d'altres dones, com van demostrar amb l'exemple de les bruixes de Salem. Mirar només cap a una banda és caure en una temptació perillosa, la creença que nosaltres sols som els bons i els altres els dolents.
