Blocs i Política, més que Blocs Polítics

Xarxa Santboiana va tenir l'honor d'acollir una tertúlia a Cal Ninyo el divendres 16 de maig sobre Blocs i Política. Un acte que va aconseguir portar a la nostra ciutat l'elit dels blocaires amb representació política, acompanyats de Saül Gordillo i de Marc Vidal, els quals van obrir foc creuat per "agitar a malta" com cantava Zeca Afonso. Durant dues hores una cinquantena d'assistents van seguir amb interès, malgrat el perill de caure en el pamflet. Felicitacions als assistents.

L'acte va estar presentat per Josep Maria Comas, de la Xarxa Santboiana, que va presentar el nou agregador de blocs del Baix Llobregat, que amb els de Sant Boi, sumen gairebé quatre-centes adreces blocaires. Una mostra de la vitalitat i de l'activitat xarxaire a la nostra comarca. A davant seu es trobaven molts blocaires santboians atrets per la convocatòria, així com membres de partits polítics amb representació a l'ajuntament de Sant Boi, militants i alguns regidors.

Marc Vidal va encetar la tertúlia amb foc de morter sobre els blocaires polítics. L'espai d'internet ha permès a la gent fer arribar la seva opinió a tot arreu, establint nous canals de comunicació, i d'aquesta manera, els partits polítics també s'han hagut de posar a la xarxa i mullar-se. Malgrat que els partits fan servir els blocs per a les seves tàctiques: el perill de desinformació, d'endogamia, dels monoblocs o blocs sense comentaris, etc... Aquí ja es va començar a evidenciar el fet que la política és més que la suma dels partits polítics, i que per tant, blocs i política en mans dels ciutadans és més que els blocs dels polítics.

Després va tocar el torn a Saül Gordillo, que va intentar treure ferro al començament, encara que va acabar per esmentar també els mals dels partits polítics. Davant d'aquest foc creuat, va tocar la tanda als blocaires polítics, que amb coratge i experiència, van anar dient la seva. Dolors Camats d'Iniciativa va explicar com el seu bloc inicialment polític, i receptiu, ha acabat moderant els comentaris, davant d'algunes crítiques ferotges i insultants. Va recomanar el bloc del Raül Romeva, destacant l'accessibilitat i visibilitat que donen els blocs a la tasca que es fa en diferents institucions malgrat la distància física. A diferència de Dolors Camats, Carme Porta va recalcar que no volia enquadrar el seu bloc només en el camp polític, i que també volia reflectir altres qüestions personals, tenint clar que com a persones és molt difícil separar unes coses de les altres. En Carles Campuzano va estar més dinàmic en la seva explicació, fent un exemple dels avenços tecnològics amb l'ús del mòbil per captar unes imatges que van aparèixer gairebé a l'instant al seu bloc. Carles Campuzano va recordar que els blocs són un canal més de participació dels partits polítics, i que permeten certa interactivitat, i que alguns partits tenen en compte les opinions dels comentaris. Era la quota masculina, que representava al 75% de blocaires masculins, davant de només el 25% de blocaires femenines, com va esmentar el Josep Maria Comas a la presentació. Per això, Lourdes Muñoz va recalcar la importància de l'accés de les dones a les TIC, i que és necessari que aquestes arribin a tota la població per evitar l'escletxa digital, cosa que alguns ja qualifiquen d'esvoranc.

Hi havien passat una hora i mitja, i encara quedava el torn obert de preguntes. Però malgrat tot, la gent tenia ganes de continuar i fer arribar la seva opinió, tant respectable i tant poc respectada pels polítics. Una de les preguntes va exposar precisament la distància entre els ciutadans i els polítics professionals, no només a nivell català, sinó mundial.

Uns minuts abans de les deu, l'alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, va arribar de l'Escola Llor, on hi havia participat en la festa de lliurament dels diplomes de graduació dels alumnes. Va ser un detall de respecte, tot i que aviat va haver de marxar al pregó d'inici de la Festa Major. Aleshores es va interrompre l'acte uns minuts per lliurar personalment uns obsequis a tots els ponents convidats.

Al cap d'una estona, ja es va donar l'acte per finalitzat, tot i avisant de la convocatòria de la II Trobada de Blocaires el dissabte 24 de maig a Cal Ninyo. A fora, esperava un pica-pica per als assistents, que van poder conversat entre ells, i aconseguir una samarreta dissenyada per a la Xarxa Santboiana, amb el lema "bojos pels blocs". Cal fer un balanç positiu de la tertúlia que va assolir un interès que va trascendir el sentit partidista, per aconseguir un equilibri i un consens sobre la política com a activitat personal i civil. Tot i que a més d'un se li cau la bava quan veu algun polític a la vista, i se sent atret per "l'eròtica del poder".





La tertúlia "Blocs i Política" es va fer al teatre de Cal Ninyo el divendres 16 de maig, a les 8 del vespre. A la tertúlia, que va estar presentada i moderada per Marc Vidal, promotor de les Jornades de la Catosfera 2008 que es van fer el passat mes de gener a Granollers i en les que Xarxa Santboiana hi intervingué com a ponent en una de les taules de debat. A la tertúlia van participar els següents polítics i polítiques dels principals partits del país que comparteixen el fet de ser blocaires:

*
Lourdes Muñoz, del PSC, Diputada al Congrés
*
Carles Campuzano, de CDC, Diputat al Congrés
*
Carme Porta, d'ERC, Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania
*
Dolors Camats, d'ICV, Diputada al Parlament
*
Saül Gordillo, Director de l'Agencia Catalana de Notícies (ACN)

Aquí trobareu algunes imatges de l'acte, així com del sopar posterior.

Els Llibres de les Bèsties

Mossèn Ramon Llull ens va escriure aquesta antologia de contes exemplars fa molts segles. En una edició de butxaca que regalaven amb el diari, molt ben feta, s'ha de dir, podem resseguir les aventures d'aquells animals que anomenem bèsties, i que s'acosten molt a l'home en les faules. S'acosten tant que admeten diferents nivells de lectura: política, educativa, de psicologia i personalitat, etc... que es pot entreveure en aquest llibre esdevingut un Clàssic.

Els savis han explicat que les persones podem aprendre en la vida llegint de tres tipus de llibre: el llibre de la vida, el llibre de la natura i el llibre de l'home. I tots tres estan a l'abast de tothom, cadascú pot triar quin prefereix, i què vol aprendre o trobar.
En Llull, amb el Llibre de les Bèsties ens fa una reflexió global sobre el poder. Com a escriptor general, sempre té en compte a tots els possibles lectors. Com a polític, busca la manera d'ensenyar què és el poder, i quin és el seu costat bo i dolent, i com es poden esmenar els torts, si es produeixen. Aquest lligam amb el poder, va acompanyat del lligam religiós, la qual cosa era comprensible en l'Edat Mitjana, i el feudalisme.
Diem que el poder va lligat a l'autoritat i a la potestat, representats pels dos apòstols del començament. Això és així, per als responsables polítics d'aleshores, i de totes les èpoques, i que el llibre ens ho ensenya a simple vista. Però no podem oblidar altres possibles lectures. El Llibre de les Bèsties no es pot reduir a un nivell estrictament polític, sinó que també amaga un nivell simbòlic que cal cercar, no a l'exterior, sinó al seu interior. Amb això vull exposar que el Llibre de les Bèsties és alhora un retrat de l'ànima i la psicologia de la persona, i que també està abocat a l'educació i el creixement espiritual del lector. L'ús que fa dels animals com a representació de vicis i virtuts, com la vanitat amb el paó, la por amb el conill, l'astúcia amb la guineu, etc... són un món interior que es manifesta paral.lel a l'exterior. De manera semblant a la posterior "La Flauta Màgica", per exemple.

Sant Ramon porta Capa, però no roba l'Aigua

Aquesta és la dita dels santboians: Sant Ramon porta capa? per saber si plourà o no. Quan el temps es presenta dubtós, donen un cop d'ull a la montanya del Montbaig, i miren si els núvols envolten l'ermita de Sant Ramon. Aleshores saben que el vent de llevant portarà aigua al riu Llobregat i a la zona del seu delta. Aquí sabem què plou, i quan, més o menys, hi ha uns marges entre els quals ens movem i vivim. El temps encara no està prou domesticat, i els homes ens hem d'enginyar per fer regs i canals per aprofitar l'aigua. Però el que no hem de fer és robar-la als altres, siguin d'on siguin, ja que l'aigua és de tothom, però ningú la ha de prendre als altres.

On vivim tenim unes característiques naturals força bones, però això no vol dir que siguin perfectes. I si tenim molt sol, és lògic que no tinguem tanta aigua. El Llobregat és el nostre riu. I amb prou feines ens arriba l'aigua del Ter, que ja no ens pertoca. I ho dic amb tots els ets i uts. L'aigua del Ter ha permès mantenir un excès de consum, i ha dilatat durant aquestos anys les solucions possibles. Estem parlant de fa més de vint o trenta anys. Precisament l'aigua necessària per a una regió metropolitana que s'ha convertit en un monstre que xucla la sang de tot el que l'envolta. I el transvasament de l'Ebre, o d'altres llocs, es com prendre l'aigua dels altres, que ells també necessiten per viure. Com sempre, "pan para hoy, y hambre para mañana", "un mañana" que s'acosta perillosament per no voler afrontar els problemes i la realitat de cara.
I ho afirmo ja que algunes preguntes es queden sense resposta, i la veritat ens "espanta": per què es parla tant de la sequera, i menys de la crisi econòmica? per què no es paren les obres de la Línia 9 que es diu que consumeixen molta aigua? per què no es diu quin ha estat l'impacte de les obres de l'Ave i del desviament del riu en l'aqüífer del riu Llobregat? per què es diu que la sequera és culpa del "canvi climàtic" i no es diu que el canvi climàtic prové en part de la contaminació atmosfèrica provocada pels cotxes o els avions? per què els partits polítics del Baix Llobregat han permès una urbanització agressiva i no són capaços de reduir el consum d'aigua potable? per què el Pla Metropolità ha concentrat tot a Barcelona: indústria, béns, serveis i població? per què, en nom de la solidaritat, no es retornen els excedents d'indústria, béns, serveis i població i es distribueixen per tot Catalunya?

El Mercadeig de la Memòria

Avui, dos de març, les efemèrides recorden que el 1943 es va promulgar a Espanya la "Ley de Rebelión Militar" per la qual els delictes polítics es jutjarien en consell de guerra. La seva aplicació durant la dictadura va portar molta gent a la mort. Precisament, el mateix dia del 1974 es va executar Salvador Puig Antich.
El record per les dates assenyalades és una característica ben aprofitada pels espanyols per recordar qui mana. Per exemple, el 26 de gener en que es va produir la batalla de Montjuïc que van perdre durant la guerra dels Segadors es va compensar amb l'entrada de les tropes espanyoles a Barcelona el 1939. El mateix dia va morir als carrers de Barcelona en Martí Marcó.
Alguns volen oblidar això, i volen passar full. Però com la "transición" no ha suposat una reconciliació i perdó per a tothom, les ferides encara estan obertes. I la manera de tancar-les no és mercadejant amb els records, els reconeixements o les compensacions monumentals. Ni per un bàndol ni per l'altre. Cal fer allò que ja han fet altres països: tribunals o comissions de la veritat. Perquè com diu la Bíblia, la veritat ens farà lliures.

Davant de les properes eleccions espanyoles, cal fer memòria per a tots nosaltres, aquells que som "fills del franquisme". Assumir això és bo per a tothom. Alguns encara no ho han fet, sigui de manera vergonyosa, o de manera xulesca. I allò de les dues Espanyes ja va bé per als espanyols, però per als catalans? .

Assumir la nostra vida, i els nostres fets ens permet encarar amb confiança el futur. Però hi ha maneres de fer que no admeten "componendas", hi ha fets que cal afrontar personalment, siguin bons o dolents. I això no vol dir donar les culpes als altres ni fer passar els botxins per víctimes, ni a l'inrevès tampoc. No vol dir que una persona sigui culpable, senzillament cal que el mal sigui verbalitzat, sigui dit i explicat, perquè no tornem a repetir els mateixos errors.

Doncs, la concessió del títol de Fill Predilecte a Joan Martí pel ple de l'Ajuntament de Sant Boi per part dels que van donar suport i dels que es van abstenir és un mal favor per a l'ex-alcalde franquista i de la transició. És un mal favor personal, ja que no li retornarà els greuges personals, ni és un favor polític ja que no farà les paus amb els que va agreujar. És més, no se li ha de donar la culpa a ell. Allò que denunciem és el fet que no es va a l'arrel del problema: què és la democràcia? Si no sabem quins límits té aquest concepte, quina línia no podem travessar sense desvirtuar aquesta idea, és un greu problema dels polítics que governen avui dia. Perquè aleshores tot val, tot és possible, tot es pot arranjar, tot és negociable?

Es pot negociar un vot a favor o una abstenció, es pot continuar governant en coalició amb els socis en contra? Es pot abstenir o votar a favor l'oposició? Es pot compensar això amb una escultura pública a la Rambla Rafael Casanova que homenatgi els represaliats de l'altre costat tal com ha tret a concurs l'Ajuntament de Sant Boi? Aquesta és una democràcia de pedres monumentals a qui portar rams de flors?