Adès hem llegit el llibre sobre Thomas Müntzer editat per Manifest aquest 2026. El subtítol és la seva frase "Omnia sunt Communia". Ofereix una bona traducció i anotació dels textos del religiós alemany. I cal valorar molt positivament els pròlegs que contextualitzen els seus escrits, per poder entendre'ls després de cinc cents anys. Per escoltar què ens diu a la gent del segle XXI cal tenir en compte el segle XVI.
Muentzer és per als contemporanis més aviat un revolucionari, d'esquerres en dirien. Però crec que aquesta és una visió esbiaixada respecte a les seves intencions. Ell no és materialista sinó espiritualista. Perquè dintre de la Reforma Protestant que va triomfar, ell va escollir el camí del sacrifici. Va ser molt crític amb Martí Luther i el seu acostament als poderosos, el va considerar un traïdor. Luther només volia trencar amb Roma, perquè no volia barrejar la religió amb la política. Thomas s'hi implica en la revolta social i religiosa. Diríem que és un fanàtic, però no ens enganyem. La seva lluita de classes d'aleshores és una conseqüència, no pas la seva causa. Només cal llegir els seus escrits per entendre que l'argumentació i la seva proposta rau en la Bíblia com un tot, i en l'acció reveladora de l'Esperit Sant.
La frase esmentada "Tots som Comunitat" s'explica com si "Tot fos de Tothom". De fet s'adreça a la gent, creient o no creient, fidel o infidel, crèdula o incrèdula, que està cridada a rebre dintre seu l'Esperit Sant. És una crida als escollits, que no és justifica pel coneixement dels textos com fan els luterans, sinó per la revelació de la justícia. Una justícia que neix del "dit i fet", sense posar-se a pensar en les seves conseqüències. Vol seguir l'exemple del Crist, i acceptar plenament el propi sacrifici.
Per desgràcia, el llibre ens dóna un punt de vista actual, però no ens ofereix una perspectiva del segle XVI en el seu conjunt. Caldria veure que al final del Feudalisme esclaten per tota Europa Occidental les crisis, que després donaran pas al Renaixement Clàssic. Müntzer és el capdavanter de la revolta dels pagesos alemanys, però quins lligams té amb d'altres revoltes camperoles anteriors, com la dels nostres Remences a Catalunya, amb Verntallat o Pere Joan Sala, o dels Irmandinhos a Galiça. Revoltes de pagesos contra nobles feudals que han perdut la seva raó de ser. Què en podem dir de les revoltes urbanes com la de la Busca i la Biga, la dels Agermanats, etc... ?
Totes elles porten a la consolidació de les monarquies, que es menjaran els feudals, i dels nous imperis que estendran els seus territoris amb el colonialisme. En tot cas, Thomas Müntzer serà un testimoni destacat de la seva època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada