La portada segueix la moda actual de bones il.lustracions, tal com fan els híbrids de "fantasia romàntica" que hom abreuja com "romantasy". Està editat acuradament, amb els mapes que ens cal per situar l'escenari on es desenvoluparà l'acció. Una trama molt ben construïda per Le Guin, sobre un personatge poc anomenat, però important per al futur històric. La vida ficcionada de la princesa Lavínia del Laci, futura esposa d'Enees, i mare del llinatge que fundarà la ciutat de Roma.
Tot i ser una ficció, Le Guin fa un bon treball de fons històric i mitològic, cercant els coneixements per fer-nos entendre la cosmovisió d'aquell món antic, on entrexoquen els grecs d'orient, i els d'occident, amb els llatins a la Península Itàlica. Una trobada afortunada, no exempta de coses bones i dolentes. De la vida i de la mort. L'escriptora segueix els patrons èpics, tal com s'expressen en Homer. Tot i que aquí el demiürgs no són ben bé els Déus; sinó el poeta Virgili, l'autor de l'Eneida, que s'apareix a Lavínia des del futur. La traducció d'Anna Llisterri aconsegueix transmetre el missatge amb fidelitat, per fer comprensible la trama de l'epopeia.
Fins i tot els noms del paisatge se'ns fan entenedors. Trobem el Laci, la regió per sota del riu, en aquest cas el Tíber, comparable a la regió dels Lacetans que estan sota el Llobregat. També ens adonem que el Mont Albà, que és un volcà, és al-"banne", copa en bretó, o "wanne" en germànic, bassa. Per sota el llac Albà, i l'estany més petit, Nemic, on "nemet" en bretó vol dir més petit. Fins i tot es recull el nom antic de Roma com a "Rumo", que significaria "ru" com a roda, i "mo" com a forma o manera, tal com fan els set turons de la Ciutat Eterna. Són traces o senyals d'aquestos pobles antics, celtes, que construiran una nova aliança amb els troians, els grecs d'Orient que van ser anorreats?
De fet, en aquell món antic connectat a la natura i als déus, cada persona ha d'acomplir el seu destí, tant bé com pugui. No és pas un món determinista, vol lligar el cap amb el cor, per assolir un objectiu que no és individual, sinó també compartit amb la resta de la societat. I en el món contemporani del segle XXI tot això és molt difícil enmig de tant de soroll. Cal celebrar la lectura de "Lavínia" per reivindicar el món femení, on s'insinua el símbol de la lloba. Però aquesta perspectiva no pot viure sense el món masculí. Ens cal un príncep i una princesa per a un renaixement vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada