Vam
anar a veure al Teatre Poliorama la darrera obra de la companyia La
Calòrica titulada "La Brama del Cérvol". És una obra coral que destaca
per la interpretació dels personatges. Compta amb una direcció escènica
ben treballada i contundent. Hom diu que és una comèdia, però la
sensació interna de l'espectador és amarga. Per què?
L'argument
ens parla d'un matrimoni de la ciutat que visiten el Pallars
per escoltar la Brama del Cérvol. Coincideixen amb gent del món del
teatre, els quals estan fent una trobada anual, una parella que fan cap a una "rave" o sarau, i un agent immobiliari que vol especular per la zona. L'acció es va
trenant per exposar les emocions de cadascun, allò que se'ls hi va despertant enmig
d'aquest paisatge natural. Tot surt a raig! Un retrat humà de la nostra
societat contemporània que va caient a pes per la gravetat sense saber on som.
Ja
sabem que la brama del cérvol es fa a la Serra del Boumort, durant la tardor. Però en aquesta obra la Vall Fosca és més que una metàfora. És una llicència poètica que mostra com l'electricitat que baixa d'Estany Gento il.lumina les nits fosques de la ciutat. Aquestos fils plens d'energia que arriben a la Terra Baixa.
Perquè hem perdut la connexió personal entre els uns i els altres. Per això, busquem la natura salvatge que
nia dintre nostre, amb la qual hem tallat el cordó umbilical. El
paisatge humà contemporani em recorda els quadres de Jeroni Bosch, plens de sarcasme i
compassió. És la vida moderna, on la Vall Fosca no es troba al
Pallars, sinó a l'Àrea Metropolitana de
Barcelona. Allò que alguns bategen amb el malnom d'ameba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada