En el dret català existeix el procés de fortificació. Es tracta de recollir i endreçar les proves per poder ensenyar-les davant del tribunal en el judici, tant a favor com en contra de l'acusat. Cal recordar que la finalitat és la de conèixer la veritat, i des d'aquí, fer justícia. No és gaire diferent de com s'hauria de fer sempre, malgrat que sovint existeixen prejudicis i factors aliens que enterboleixen el veredicte.
S'ha parlat molt sobre Cristòfor Colom, i s'han dit moltes coses que escapen del sentit comú més elemental. D'entrada diré que era català, i m'acolliré a la tradició popular catalana, que el feia fill del nostre país. Una transmissió oral transmesa de pares a fills, és a dir, no apresa a les escoles ni universitats oficials. D'això es diu que és una llegenda. Però si anem a veure el context de l'època, podem concloure que el marc jurídic de les Capitulacions, del Virregnat, i del Procés contra Colom tot se seguia com a vassall d'Aragó. Ja està ben explicat en el llibre "Príncep de Catalunya" del Jordi Bilbeny. Què més podem dir? Doncs si tenim en compte el context, en el segle XX no seria possible que Itàlia arribés a la lluna, oi? Qui va arribar a la lluna en aquest segle? Doncs el Estats Units, i el primer satèl·lit el va posar en òrbita la URSS. Qui tenia la capacitat, coneixements, professionals per poder arribar a Amèrica i tornar amb èxit al segle XV? Doncs els catalans.
Tot això molta gent no s'ho vol creure perquè contradiu lo que li han explicat, sobretot des del principi d'autoritat acadèmica, i sobretot des del poder establert. Per tant cal anar fortificant la defensa de Colom com a català. I aquestes proves, si es volen més detallades, estan molt ben exposades en el llibre "Cristòfor Colom i l'Amèrica Catalana", del mateix Bilbeny editada per Librooks l'any 2021.
És un recull d'articles que tracten en detall diferents característiques del Descobriment, i quina relació tenen amb el Colom català. Continuem tocant el marc jurídic amb el testament d'Isabel de Castella, amb el Virregnat i l'organització dels primers establiments, així com l'aplicació del dret català. Altres apunten a la preparació de les expedicions: el finançament amb ducats, les troballes a la Llotja de Barcelona, els ports de sortida. Els aspectes tècnics de la navegació, com la precisió dels portolans, o l'ús de la llegua marítima catalana. Parlem dels textos com el Fènix de Catalunya o els Col.loquis de Tortosa que esmenten el Descobriment. A més de la gent que hi va participar: els mariners, i les seves cançons, o les traces lingüístiques i fonètiques que deixarien els primers colons, com el sesseig.
Però més enllà de les aportacions d'aquest historiador, vull recalcar que hi ha més gent que està tocant altres aspectes de la història catalana. Per exemple, la tasca del Lluís Mandado des del punt de vista de la literatura catalana, i el seu simbolisme, ens fan observar altres punts d'interès. Evidentment, cal acceptar algun error puntual, però si els fonaments de la fortificació són sòlids, la perspectiva global ens ajuda a veure-ho com cal. No ho dubteu, llegiu el llibre del Jordi Bilbeny, i digueu quines coses no estan ben exposades i demostrades. El redescobriment la nostra història és tant important per a nosaltres com el descobriment d'Amèrica ho és per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada