El programa Trinxeres de TV3 està tenint una bona acollida entre l'audiència. El seu format és molt bo per arribar al gran públic. Per una banda, el sentit excursionista dóna un aire de lleure i contrapunt alegre a la temàtica tant dura de la Guerra dels Tres Anys a Catalunya. Tot des d'un punt de vista personal que mostra la geografia real dels esdeveniments que van marcar les nostres generacions. Qui no en té un familiar ?
El programa es fonamenta en el llibre editat per Ara Llibres el 2012, precisament pel mateix Eloi Vila que apareix a la sèrie, amb el títol de "Cartes des del Front". A partir de les cartes escrites pels soldats, que van lluitar a la guerra aleshores, es poden reviure les seves experiències. El documental ha permès situar aquestes persones al lloc on hi van ser. D'aquesta manera es pot relligar el passat amb el nostre present d'una manera més ferma. Comptar amb testimonis actuals del mateix lloc és tot un luxe, i un homenatge als supervivents.
Aquestes cartes des del front anaven adreçades a les famílies que es trobaven a casa, fos per compartir els sentiments o encoratjar-les en el dia a dia. Si els protagonistes parlen des d'un front de guerra, aquest el consideraria com un front, mentre que, pel que fa a les cases seria un front interior. La comunicació amb les cartes personals era també la manera d'evitar que arribés el missatge fatal de la mort del soldat. Mentrestant la carta del dol no els pervingués, l'esperança era viva. Molts aconseguiren sobreviure al carnatge, d'altres no tingueren tanta sort.
Les repercussions per a les famílies desafortunades serien més greus per la desemparança, el cop dur, i la lluita per intentar superar-lo. Per això, ens podem meravellar quan assistim a l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra, "La Fortuna de Sílvia". Un esperit atent captarà les actituds que prenen els diferents protagonistes. Per als que s'adapten, i per als que no saben o no volen adaptar-se, a les noves circumstàncies que marquen els vencedors. Aquesta espectacle va fer la última representació de la seva gira aquest mes de febrer a Sant Boi de Llobregat, després de sortir del Teatre Nacional de Catalunya. El text s'emmarca en aquell període de postguerra, i malgrat situar-lo a Europa, més aviat reconeixeríem París, el seu espai és intemporal. L'autor vol fer un clàssic modern, una mena de testament vital per als que vindran darrera. La protagonista perd el fill a la guerra, i com se n'adona de la fortuna de la seva actitud de supervivència contraposada amb el sacrifici d'Abel. El seu nom ja és tota una declaració d'innocència, i per això ella proclama "la victòria d'Abel". No en va, Sant Mateu amb els fets de la matança dels Sants Innocents ja exposa el nus central del drama: "Quins crits... quin plor tant amarg! És Raquel, que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè ja no hi són`". És el dolor d'una mare. Per això no sobta que el fill d'en Sagarra apunti que l'obra la va escriure la seva mare, la Mercè Devesa.
Han passat els anys, els testimonis vius ens recorden els horrors de les guerres, i com les hem d'evitar a tota costa. Però l'home se n'oblida, per a bé i per a mal, i les noves generacions no ho tenen gaire present. Ja veurem si el futur ens retorna el passat, com ja s'esdevé en altres llocs d'aquest món nostre que s'ha fet tant petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada