divendres, 17 de març del 2017

ELS RIUS CELTES DE CATALUNYA

L'Onyar a Girona, abans de desembocar al riu Ter
Aquesta setmana llegint un article en un diari català em va arribar una gran notícia. Parlant del riu Ter, un amic bretó explicava a un amic gironí que en la seva llengua, la paraula "ter" vol dir precisament riu. Aquest comentari va alegrar al nostre amic, però a mi m'ha fet descobrir l'origen etimològic de molts dels nostres rius catalans. Buscant per internet, encara s'ha engrandit més la troballa amb el fet que els bretons escriuen "ster". Com podeu entendre, el bretó és una llengua cèltica del costat continental d'Europa, i que si busquem la paraula equivalent a riu en les altres llengües cèltiques de les illes britàniques, es correspon a "afon".o "afhainn". Aleshores ens enrecordem del conegut poble d'Stratford upon Avon, on se suposa que hi va néixer el famós escriptor William Shakespeare. El lloc vol dir que es refereix al poble del riu Avon, on Avon vol dir precisament riu. És com allò de la redundància de la Vall d'Aran, on Aran vol dir vall en eusquera.

Més enllà del fet literari al voltant de la paraula "avon", ens dedicarem amb gran joia a parlar de la família al voltant de la paraula "ster" bretona. D'ella, nom femení, podem trobar diferents variacions i combinacions que ens fan adonar de les denominacions de molts rius catalans. Per una banda tenim totes les paraules que romandrien amb el "ter": des de la Tet, la Tec, fins al Ter. Ben properes, entre elles, no només geogràficament sinó en aquest cas, etimològicament. També trobarem, és clar, totes les combinacions amb la paraula "ser": Tenim des del "ser", o el "set", per exemple. També noms de rius catalans. El fet que trobem aquestos noms a la zona indi-geta, a l'est del Llobregat, ens pot fer pensar en el costat oest del Llobregat, a la zona iler-geta. I aquí quin riu ens trobem? El riu Segre. La presència de les lletres se-r, i la permanència de l'accentuació tònica, ens permet mantenir l'origen celta, o gal, del nom del riu. Tenint en compte que la seva llatinització per "Sicoris" s'allunya del nom fonètic. Podem parlar de la Segarra, com a terres sense riu ?

Aquesta gran troballa referma la tesi que la Gàl.lia Narbonesa arribava al Llobregat, fent l'arc de volta que es dreça fins a la serralada del Montsec. Cap al sud, desembocadura del Segre amb l'Ebre, ja s'estendrien les terres dels íbers, que el romans anomenarien Hispània. Cal al nord, els pobles celtes o gals, que s'estenien per tots els Pirineus, arribant fins a Galícia, a l'oest de tota la serralada. Allò que ha estat explicat com una cosa entre amics ens ha fet adonar de l'extraordinari significat que amagaven els noms d'uns quants rius catalans. L'equivalència entre "ster" i "ter" o "ser", ens connecta amb els significats d'aquestos rius des de Catalunya fins a la Bretanya. D'una punta a una altra d'uns territoris que al seu dia van estar poblats per gent que els grecs van anomenar "keltes" i que ells mateixos s'anomenaven "gals".