diumenge, 5 de juny del 2016

ELS LLEGATS DE VÍCTOR BALAGUER

Quan el president actual de la Generalitat de Catalunya es va passejar aquest juny del 2016 per la Rambla de Vilanova i la Geltrú, enmig del debat dels pressupostos i de la campanya electoral a l'estat espanyol, segurament es trobaria al capdavall amb el monument a Francesc Macià. Una escultura de Subirachs, amb una frase de l'antic president inscrita en el seu frontal. Si hagués tingut més temps, hauria estat bé que hagués anat més enllà visitant el Museu del Tren i el Museu de Víctor Balaguer. Tots dos es troben separats per una plaça, però un sense l'altre no s'entendrien. Víctor Balaguer va ser un dels promotors de l'arribada del ferrocarril a Vilanova al segle XIX. El gran patrici català, heroi amb molts clarobscurs, va deixar un enorme llegat, no només a la ciutat de Vilanova, sinó a tots els catalans. Malgrat que apareix en moltes plaques donant nom a carrers del nostre país, per conèixer el personatge cal anar a buscar-lo al fons del pou on les misèries culturals i polítiques catalanes el van llençar. Cal tenir ben present que la Generalitat moderna s'arrela en els plantejaments de redreçament espiritual i material que va projectar Víctor Balaguer.

Seguint el fil d'Ariadna, ens adonarem que el prohom va realitzar una tasca ingent en tots els àmbits. Al segle XIX va ser el màxim exponent de la generació progressista i liberal catalana, i un referent per a tots aquells amb qui, d'una manera o altra, s'hi va relacionar. Des de Frederic Mistral fins a Prim, Eduard Toda, o Valentí Almirall. Tots ells són homes de referència per a les coordenades culturals contemporànies d'en Balaguer: des de la Provença fins a les Espanyes d'aleshores, però també amb una projecció històrica que neix de les fonts medievals per fonamentar el progrés polític i cultural de la seva gent. Abans d'ell ja s'hi troben altres personatges com Bergnes de las Casas, degà de la Universitat de Barcelona.

Tot això ja es pot entendre més gràcies al llibre de Montserrat Comas, editat per l'Editorial Afers, "Víctor Balaguer i la Identitat Col.lectiva". Fent honor a la tasca de directora del seu museu, el llibre ens mostra els encerts i els fracassos d'aquest prometeu modern. Tot i ser un home de lletres, Balaguer es destaca per ser un home d'acció, i mentre li queden forces lluita pel triomf del corrent il.lustrat. A nivell polític vol reformar l'estat-nació sobre la base del federalisme per als pobles llatins. A nivell material impulsa el progrés econòmic sobre el progrés tècnic, exemplificat en l'arribada del ferrocarril. A nivell cultural promou el renaixement històric català perquè se n'adona que és la base per a la llibertat i el seu progrés. No només a la Provença, per les Gàl.lies, sinó també a les Hispànies. Per desgràcia, un programa tant ambiciós i titànic no es va poder realitzar en vida, i com va passar amb els trens, aquestos van anar cap a una altra destinació, la de l'estat-nació absolutista i centralista. Si traslladem al segle XXI els elements destacats del segle XIX, com la biblioteca o el ferrocarril, ens adonem del baix nivell cultural de la societat contemporània, així com del dolent servei de la xarxa de ferrocarrils estatal. Tots escanyats, igual que les institucions polítiques, pels governants de Madrid i París, fusionats en un substantiu Madrís, que fa por.

La fi de la Primera República espanyola és paradigmàtic de lo que passarà amb els Borbons i la Tercera República que s'acosta. D'on no n'hi ha, no en raja. El progrés tècnic i material no serveix de res si no va acompanyat del progrés cultural de les persones. Es pot veure com, malgrat els obstacles de les guerres carlistes, allò que va consumir definitivament els ideals de progrés de la Primera República va ser el desastre de la bombolla econòmica del final de segle. El triomf de la Restauració Borbònica va carregar totes les culpes als defectes republicans, a manera d'epitafi, cosa que Narcís Oller va exposar a "La febre d'or". Montserrat Comas s'adona de la comparança amb la Vilanova i la Geltrú d'aleshores. Una metàfora molt adient per contextualitzar l'obra d'Oller. I per entendre que Víctor Balaguer morís acompanyat només d'uns quants amics i familiars. És paradoxal que els seu llegats no fossin tant evidents com el de la Biblioteca Museu, i fins i tot, quan es va celebrar el seu 125 aniversari aquest va ser vist com un tràmit més que com una de les fites de la Catalunya actual. Potser el mateix Víctor Balaguer és el mirall incòmode en el qual es reflexen les virtuts i defectes del nostre poble.

Avui dia, qui pensi que les tecnologies de la informació i la comunicació salvaran per elles mateixes la societat actual, va força equivocat. Sense saber treure punta al llapis, un mòbil no serveix de gaire. Al darrera hi ha d'haver tot un projecte cultural, que fonamenti el progrés econòmic i material, i no al revés. Per això és tant important per als catalans projectar-nos a tot el món, de manera que entenguem quin és el nostre paper avui dia, i quin han de ser les nostres fites. I no ens podem queixar, ens van deixar uns bon llegats que hem de saber aprofitar.

2 comentaris:

teresacompetic ha dit...

Noi, com l'encertes sempre en els teus Ponts de Sant Boi ! És que abans, no estava al booger. Ara si però només perquè ens en han fet obrir un per fer exercicis a classe. Jo no publico re , només faig lo obligatori de les pràctiques però m'ha servit per descobrir el teu boog. Molts records. Espero que estigueu tots bé. Un dia d'aquests ens veiem. Una abraçada. Teresa

teresacompetic ha dit...

Noi, com l'encertes sempre en els teus Ponts de Sant Boi ! És que abans, no estava al booger. Ara si però només perquè ens en han fet obrir un per fer exercicis a classe. Jo no publico re , només faig lo obligatori de les pràctiques però m'ha servit per descobrir el teu boog. Molts records. Espero que estigueu tots bé. Un dia d'aquests ens veiem. Una abraçada. Teresa