dijous, 7 de juny del 2007

Imago Cataloniae, els Canvis al Baix Llobregat

Amb l'excel.lent treball de recopilació dels Atles del llibre "Imago Cataloniae" podem passar a observar la zona de l'actual comarca del Baix Llobregat. Per a aquells que volen que tot continui igual, només cal ensenyar-los els mapes i fer servir la lupa. Els mapes també recullen els canvis vitals d'un territori, tant per l'espai físic i les comunicacions, com per la gent que hi viu. I el Baix Llobregat no és una excepció.
Com que els mapes que tenim només arriben al final de l'Edat Mitjana, no podem afirmar ni negar amb aquestos quina era l'organització de la nostra comarca. Sí podem esbrinar-ho per altres fonts. Potser direu que el país no ha canviat des de fa cinc cents anys, i amb els mapes podreu veure que no ha estat així. Hi ha canvis, alguns més lents, altres no tant, més traumàtics.
Podem viatjar a finals de l'Edat Mitjana, i principis del Renaixement, i observar amb lupa. Podreu veure que aleshores la comarca del Baix Llobregat pertanyia a la vegueria de Barcelona, la qual incloia l'àrea metropolitana i la zona de Moià. Però si baixeu al detall dels noms dels llocs us quedareu força sorpresos. Alguns s'esmenten i altres no, això volia dir que alguns eren importants i altres no gaire. Alguns apareixen col.locats en llocs que avui dia no porten el mateix nom, a més a més. Algú pot dir que qui va fer el mapa s'equivocava, o que no sabia que es feia. Però amb quina autoritat pot dir que aquelles persones s'equivocaven?
Com a exemple destacat a simple vista, els mapes antics al 1714 situen Gavà al costat de Sant Boi, i Viladecans al lloc actual de Gavà!!! I més coses, s'esmenta Salvador a sobre de Castelldefels, que és un dels nuclis antics de la població, però també es col.loca el nom de Gramanet sobre l'actual Santa Coloma de Cervelló!!! També he observat que de Barcelona sortien dos camins per creuar el riu Llobregat: un per l'Hospitalet, i per tant Sant Boi, quan el riu tenia poca aigua, i l'altre cap a Molins de Rei, quan el riu en portava molta. Podeu mirar-ho tot als atles, no crec que enganyin. Som nosaltres els que estem enganyats, més aviat. Perquè com diu la dita: "la Història l'escriu qui guanya". Per això Joan Fuster parlava de quan "el nom fa la cosa".