Benvingut sigui el Decàleg de l'Esglèsia

Aquest dimecres, 27 de juny de l'any 2007 del naixement del Nostre Senyor, van morir a les carreteres catalanes, només en un dia, tres persones en accident de trànsit. Un avi, un adult i un jove. Cadascun en circumstàncies diferents, però amb el mateix resultat. La meva pregunta és la següent: si un accident és inevitable, aleshores perquè hem d'agafar un vehicle i conduir-lo fins a morir?. Aquesta seria una actitud fatalista, i crec que no és un plantejament correcte. Com a persones, i no màquines, som en part responsables dels nostres actes. I si aquestos actes esdevenen un mal costum, comporten un risc per a la resta.

La idea del progrés al seu dia va ser beneficiosa, però entendre el progrés de manera determinista, i portar-lo a l'extrem ha comportat grans sacrificis en vides humanes. Avui dia, el progrés ha esdevingut una mite que s'està buidant de significat. I comença a comportar més pèrdues que avantatges a la societat. Quan jo anava a escola, explicaven el cas de les presència de les "vaques sagrades" als carrers de l'Índia, i ens en feiem creus que no les apartessin. Però avui dia, la vida m'ha ensenyat que els carrers de la civilitzada Europa estan plens de "vaques sagrades": els cotxes. El país s'omple d'infraestructures que destrueixen la base alimentària de Catalunya, la seva qualitat de vida. Perquè les "vaques sagrades" funcionin, cal fer guerres en països llunyans malgrat que tots ens declarem pacifistes. I aquest tribut que paguem pel "progrés" s'incrementa amb els morts en accidents de trànsit, i en contaminació atmosfèrica i acústica de ben aprop. Allò que va ser símbol del progrés fa uns anys, com el 600, ha esdevingut el càncer de la nostra societat. I com tota malaltia necessita uns medicaments i una teràpia determinada, que ja existeix, i que cal aplicar abans que no s'extengui més pel cos social, i mati una persona més. Per això, i malgrat els prejudicis dels "progres" , he rebut amb interès i atenció la declaració que ha fet l'Esglèsia Catòlica sobre la conducció. No dubto que hi ha hagut altres institucions religioses i laiques de diferents creences i pensament que han fet recomanacions sobre els perills del trànsit i del cotxe en el nostre segle XXI. Perquè fa dos mil anys no tenien aquest problema, però sí que el tenim avui dia.