CALIFORNIA'S CHRISTENING

Catalan basketball player Pau Gasol's marriage with Catherine Mc Donnell from the city of San Francisco has been recent news in the yellow press. Two weddings have been celebrated: one in San Francisco and another one in Catalonia, in the Empordà, to suit both members of the couple. Beyond coincidences or forethoughts during this summer, I guess many Americans who hear the names of Pau or Marc Gasol think such names are just anecdotes or curiosities. For them they are still "Spanish", but it should surprise them the Gasol brothers are not called Pablo or Marco. In fact, both names are Catalan and so is their mother tongue. 

I have written this introduction to explain that the "Spanish" are not really a uniform block as the American people usually think. If Americans opened their eyes they would realise variety and diversity are always everywhere. Current Californian, Hispanic, and Amerindian immigrants come from countries far away from one another: from Mexico, also from Central America, or from the South, with increasingly dissimilar dialects. However, if this happens to the ordinary citizens of the United States, why do North American university scholars not realise such diversity or do not talk about it? For example, let us take the time of California's exploration. If we start by sailor Sebastià Bizcaino who was presumably the first to explore the Pacific coast of New Spain, we will realise his surname was Basque. The last name of the Castro family became also the name of a well-known San Francisco quarter. That family originated in Galicia, in the northwest of the Iberian pensinsula. If we talk about Gaspar de Portolà and Juníper Serra, we know they spoke and knew how to write 18th century Catalan of Lleida and Mallorca. However, under the Bourbon kings administration they obviously had to make official communications in Spanish. Nonetheless, if they spoke among themselves, what language would they speak but their mother tongue?

 

In California, a great effort has been made to identify and recognise the diverse indigenous peoples that inhabited the different regions which form part of this state today. For example, in the San Francisco Bay (San Francesc, in Catalan), there are the Ohlone. In the rest of modern California there are many other indigenous peoples linked to their own countries and territories. This diversity, both ethnic and linguistic, has been sufficiently studied and acknowledged after so many years of contempt and colonization. However, this perspective has been denied by the side of the peoples who were part of the Spanish Empire.

Therefore, we realise the contributions of Catalans to the foundation of present-day California have been marginalised or even hidden. Above Gaspar de Portolà, the role of Father Serra must be emphasised due to the recognition and defense he had by the Catholic Church. There are a few books published about Juníper Serra in Catalan as well as in Spanish and in English. Such books are well written, but with certain shortcomings. Surprisingly, one of the few biographies of Gaspar de Portolà in English that could be found in California was written by Josep Carner-Ribalta during the first half of the 20th century. However, there is no current new edition and some other publications in California are just from the 70's and 80's.

Luckily, from the Catalan side good research has been done around the family origins and their military career within the Bourbon army. This has not been sufficiently explained or transferred to the Pacific coast. I would also like to point out that Juníper Serra was a Franciscan, as it is well known, but we should not forget that Gaspar de Portolà's father was also called Francesc, and that his body was buried in the Sant Francesc de Lleida convent. Surely the Portolàs also had to be closely linked to the Franciscan Order.

It has been well studied that California's name is Catalan. However, in the United States the name has often been derived from stories and literary quotations of diverse origin, which shows that none of them has any serious foundation. If California was already christened with a Catalan name, why should not be also the case with many other names of places in this state given the high possibility they have to be translated into Catalan? Starting with the city of San Francisco, the civilian part, and with the Dolores mission, the religious part. The same happens with the city of Los Angeles (Els Àngels, in Catalan), or to Sant Bernadino, which takes its name from the Mallorcan monastery of Sant Bernardí de Siena; or the capital of Sacramento (in Catalan, Sacrament), etc ... Thus we can continue to see how the Catalan saint calendar appears everywhere. It also happens with the names of the soldiers from the Companyia Franca de Voluntaris, the Free Company of Volunteers of Catalonia. They all put the foundations of what we nowadays call California, a Catalan word that means the space under the roof, in other words, the attic. California resembles the right half of a roof slope over what used to be New Spain, that is, Mexico in those former times.

Today, everybody boasts of globalisation as a mental framework of progress, but sometimes we realise this perspective does not really exist. We can even think that in the past, people were already aware enough of this point of view when they talked about universal concepts. To accomplish this, you need to use methodologies to connect places that are apparently distant from one another.. In this case, between the Catalan and the Californian coasts it would be necessary to build a bridge much longer and higher than the Golden Gate Bridge. 

 

NB: OV in Catalan by Sergi Turiella. Translation in English: Marta Pombo.

 

LA BONANÇA DE CALIFÒRNIA

Apart del clima primaveral que s'escampa per la regió coneguda com a Bay Area, parlarem dels mots que hem trobat per Califòrnia. En el viatge a la badia de Sant Francesc trobem molts topònims que malgrat estan escrits en llengua castellana, es pronuncien a la manera catalana, cosa que demostraria que fonèticament la paraula original era catalana. Per exemple, a la ciutat de Walnut Creek, al comtat de Contra Costa, trobem el carrer de Bonanza St. Evidentment per tots aquells que de petits vam començar a veure aquesta sèrie de l'Oest que passava al ranxo de Bonanza, i es deia així en la traducció al castellà, ens crida molt l'atenció. Posteriorment si hem pogut gaudir de la versió original, trobaríem que ells la pronuncien a la catalana, com Bonança diríem nosaltres.

Un altre topònim interessant és el de Point Reyes. Aquest lloc tant especial de la costa californiana s'escriu així, però el pronuncien com a Point Reis... Anotem també que la badia es diu que correspon al nom de Francis Drake, el corsari anglès. Però realment ens adonem que, apart del nom de Francesc Drac traduït al català, la forma de la costa en aquell lloc té precisament forma de cap de Drac. Ben aprop, una altra troballa. Ens trobem amb la Bolinas Lagoon, un estuari semblant a les ries baixes de Galícia, molt maco. La sorpresa és que en els textos antics s'escriu Baulenes, és a dir, que es tracta d'un cognom català, habitual a Osona. Tantes coincidències no poden ser casuals, sinó derivades de la petjada catalana a Califòrnia.

Un altre apunt caçat al vol ha estat el de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya. D'aquí  sortirà la família de José Antonio Yorba, escrit i pronunciat així, ens fa adonar de seguida que parla d'un cognom català, Jorba.  D'Antoni Francesc Josep Jorba i Ferran, nascut a Sant Sadurní d'Anoia. Va donar nom a una població de Califòrnia, Yorba Linda, que bé podria agermanar-se amb la vila de Jorba... Què podem dir del Miquel Constansó, nascut a Barcelona... ? Una altra família coneguda vas ser el Moragues. Els quals van donar nom a la població de Moraga al comtat de Contra Costa. Parlem d'una nissaga que va des de l'avi José Joaquin de la Santísima Trinidad Moraga, fins al fill Gabriel i el net Joaquin. L'àvia es deia Maria Pilar Leon i Barceló...!. Si no eren Moragues, com el nostre General Josep Moragues català, bé podien venir també de Mallorca. Fins i tot, en la següent expedició de reconeixement feta per Juan Bautista de Anza, es pot trobar el frare Pere Font, nascut a Girona. Aquest va batejar la serralada de Califòrnia de "Sierra Nevada", és a dir, Serra Nevada. Tal com es diu a la famosa serra de Granada.

Fins i tot el nom de Gaspar de Portolà ha estat adaptat lingüísticament. Nosaltres el pronunciem amb l'accent agut, i allà li han tret l'accent, n'han fet una paraula plana, el coneixen com Gaspar de Portóla. Penseu que a l'anglès no hi ha accents. Això passa a tot arreu, per exemple, a Sant Boi de Llobregat existeix el cas invers d'un carrer amb el nom d'O'Donnell, que en l'idioma original pronunciaríem amb accent pla, O'Dónnell,  i en canvi la gent l'ha convertit en un accent agut, dient O'Donnéll. L'adaptació lingüística entre diferents idiomes és una regla de sentit comú, però sembla estrany que els historiadors moltes vegades no cauen en aquest detall important. De vegades, l'enfocament del treball historiogràfic fa que un personatge perdi moltes característiques determinants de la seva personalitat, i que quedin moltes llacunes. No tant per ell mateix, sinó perquè els estudiosos es queden a mitges. I més enllà d'una realitat polièdrica, o en forma de mosaic, es perden moltes peces pel camí. Un exemple d'això seria el llibre d'Steven W. Hackel sobre "Junípero Serra", un bon treball que queda coix per la manca de coneixements de la cultura catalana, i com aquesta s'articulava dintre de l'Imperi Espanyol. 

Per sort, sempre hi ha una oportunitat i un camp de treball nou per als historiadors que vindran. La recerca històrica permet retrobar i desenterrar els tresors del passat. Per exemple, la partida de bateig de Gaspar de Portolà a Os de Balaguer, i les arrels familiars entre Balaguer i Arties a la Vall d'Aran, on va morir. Després d'una vida militar molt intensa, l'explorador va cercar el seu retir en una població amb un clima fresc fins als seus darrers dies. 

EL BATEIG DE CALIFÒRNIA

Aquestos dies ha estat notícia en la premsa del cor que el jugador de bàsquet santboià Pau Gasol s'ha casat amb Catherine Mc Donnell de la ciutat de Sant Francesc de Califòrnia. Han fet un casament allà i  un altre a Catalunya, a l'Empordà, per deixar-ho tot ben lligat. Més enllà de les casualitats, o providències d'aquest estiu, suposo que molts americans que escolten el nom de Pau o Marc Gasol pensen que és només una anècdota o una curiositat. Per a ells no deixen de ser "Spanish", però els hauria de sobtar que no es diguin ni Pablo ni Marco. Des d'aquest costat, ja sabem que el nom és català, per ser la seva llengua paterna.

Faig aquest pròleg per poder exposar que els "Spanish" no són realment aquell bloc uniforme que els nordamericans tenen per tòpic. Si obrissin els ulls se n'adonarien que la varietat i diversitat es dóna a tot arreu. Els actuals immigrants californians, de llengua hispana, i també ameríndia, procedeixen de països molts allunyats un dels altres: siguin de Mèxic, també de Centre Amèrica, o del Sud, amb dialectes cada vegada més dissemblants. Però si això passa als ciutadans corrents dels Estats Units, perquè no se n'adonen també els estudiosos de les universitats nordamericanes. Per exemple, respecte a l'època de l'exploració de Califòrnia. Si comencem pel navegant Sebastià Bizcaino que diuen que va ser el primer d'explorar amb vaixell la costa del Pacífic de Nova Espanya, ens adonem que ja el cognom diu que és basc. Si més endavant trobem el cognom de la família Castro que dóna nom a un conegut barri de Sant Francesc, es delata l'origen gallec. I si parlem de Gaspar de Portolà i de Juníper Serra, tots sabem que parlaven i sabien escriure el català de Lleida i de Mallorca del segle XVIII. Que sota administració borbònica evidentment que ho havien de fer en castellà, però si parlaven entre ells, quina llengua parlarien sinó la materna...?

A Califòrnia s'ha fet una gran esforç per reconèixer i identificar els diferents pobles indígenes que  habitaven aleshores les diferents regions que avui s'apleguen sota els límits d'aquest estat. Per exemple, a la badia de Sant Francesc es troben els Ohlone, i per la resta del territori n'hi ha tants d'altres, lligats a la naturalesa d'allò que era casa seva. Aquesta diversitat, tant ètnica com lingüística ha estat prou estudiada i reconeguda després de tant anys de menyspreu i colonització. Però aquesta perspectiva ha estat negada per la banda dels pobles que formaven part de l'Imperi Espanyol.

Aleshores ens adonem que les aportacions dels catalans al fonament de l'actual Califòrnia han estat marginades, quan no amagades. Per sobre de Gaspar de Portolà s'ha fet destacar el paper del Pare Serra degut al reconeixement i defensa que ha tingut per part de l'Església Catòlica. Hi ha uns quants llibres publicats sobre Juníper Serra, tant en català, com en castellà o anglès, de prou bona factura, però amb certes mancances. Sorprenentment, una de les poques biografies de Gaspar de Portolà en anglès que es podria trobar a Califòrnia està feta per Josep Carner-Ribalta, és a dir, de la primera meitat del segle XX, i es troba actualment sense cap edició en circulació. Algunes altres publicacions que s'hi acosten són de les dècades dels 70 i 80...!

Si per sort, des de la banda catalana, s'ha fet una bona investigació al voltant dels orígens familiars i de la seva trajectòria militar dintre de l'exèrcit borbònic, aquesta no ha estat prou ben exposada ni traslladada a l'altra costa del Pacífic. També m'agradaria fer notar que Juníper Serra era franciscà, com se sap abastament, però no hem d'oblidar que el pare de Gaspar de Portolà també es deia Francesc, i que el seu cos va ser enterrat al convent de Sant Francesc de Lleida, els Portolà també devien estar molt vinculats a l'Orde Franciscà segurament.

Com ja s'ha estudiat prou, el nom de Califòrnia és català. Però als Estats Units el fan derivar de contes i cites literàries d'origen divers, cosa que demostra que cap d'elles no té cap fonament seriós. I si Califòrnia ja va ser batejada amb un nom català, per què no molts altres llocs i topònims d'allà presenten una adaptació tant alta a l'opció de ser traduïdes al català?. Començant per la mateixa ciutat de Sant Francesc, part civil, i per la missió dels Dolors, per la part religiosa. O si ens n'anem a la ciutat dels Àngels. O a Sant Bernadino, que agafa el nom del convent mallorquí de Sant Bernardí de Siena. O la capital de Sacrament, etc... i així podem continuar per veure com el santoral català es manifesta per tot arreu... Com amb els noms dels militars de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, tots ells van posar els fonaments d'allò que avui dia coneixem com a Califòrnia, la meitat de la part del vessant que fa un taulat. Tal com podem veure aquesta forma en els mapes antics de l'època de Nova Espanya, és a dir, del Mèxic d'aleshores.

Avui dia tothom es vanta de la globalització com a marc mental de progrés, però de vegades ens adonem que en realitat, aquesta perspectiva no existeix. Fins i tot, podem pensar que antigament ja n'eren prou conscients d'aquest punt de vista quan es parlava de conceptes universals. Per fer realitat això, cal utilitzar eines o instruments materials per connectar-hi llocs. En aquest cas, entre la costa catalana i la californiana caldria bastir un pont molt més llarg i alt que el Golden Gate de Sant Francesc de Califòrnia.

LA CASSOLA DE MIERES

Expliquen a Mieres que Josep Pla parlava d'aquesta zona de la Garrotxa fent servir la metàfora de la  cassola. Situada entre Banyoles i Olot, més aviat sembla el replà d'una escala que davalla de la muntanya cap a mar. Certament, la forma de les valls que l'envolten s'eixampla al mig fent-ne un espai més arrodonit. Però l'eix s'allarga des de les alçades de Santa Pau per anar a buscar el Pla de l'Estany. Al peu de la carretera es troba el poble de Mieres, fent intersecció amb els rierols del lloc.

L'església està dedicada a Sant Pere, i recorda per la forma de la façana la que es pot veure a Sant Boi de Llobregat a una escala més gran. L'edifici parroquial presideix el turonet a mà esquerra del Merdançà, i a l'altre costat s'estén el carrer Major que s'enfila vorejant el rierol. L'orografia volcànica ens remet a l'etimologia de la Garrotxa, que derivaria del germànic Kar- cercle, o de Karg-pobre, i ort-chen, llogarret... Potser Mieres, que fan derivar del llatí miliaria, derivaria de la paraula Minden, que vol dir menor o inferior, d'acord amb la posició jussana que ocupa dintre de la comarca.

Això forma part de les meves tesis, que dubto que siguin gaire compartides per les autoritats acadèmiques actuals. Fins i tot, per als alemanys que ens vam trobar pel pont de Sant Joan a Mieres. Alguns hi viuen, i altres estaven de pas, així com algunes angleses i algun holandès fent cicloturisme per la contrada. Aquestos s'afegien a la gent que fugint de la ciutat i les zones urbanes buscaven més aviat pau i tranquil.litat, envoltats dels naturals de la comarca, més pendents de celebrar Sant Joan fent molta gresca si cal. Ja es diu que els homes busquem les coses que no acostumem a trobar al nostre voltant.

Per això vam tenir la sort de trobar Cal Carreter, just a l'entrada de Mieres, venint d'Olot. La casa rural ja publicitava una revetlla sense petards, i algunes famílies amb criatures i parelles hi vam fer-hi cap. Per tres dies va ser el nostre oasi, i malgrat que s'encetava la calor de l'estiu, a la nit es podia dormir de gust. I qui va voler, per Sant Joan es va acostar a la foguera que el poble va fer a la plaça del cap del carrer Major. Espai per voltar en teníem, fos en bicicleta, a peu o en cotxe per les rutes que passen per llà. Vam triar una per passar tot el dia, cap a la Dama de la Garrotxa, i fins a Santa Maria de Finestres, i un altre dia per Sant Vicenç de Sallent i el Torn. Malgrat la pau aparent, hi havia força gent caminant, pedalant o banyant-se als gorgs. Fins i tot, força animació al santuari del Collell. Per sort, sortíem ben esmorzats, i tornàvem a sopar de gust per recuperar-nos de la jornada. Això ho devem a la bona mà de la Núria a la cuina, i de la convivialitat del Jordi amb els seus hostes. Fins i tot la meva dona va gaudir amb els plats vegetarians que li van presentar. Sense tenir cap carta, tot el menjar és bo i ve de gust.

Com veieu, al nostre país sempre trobarem racons esplèndids, i gent que és capaç d'oferir aigua fresca als caminaires assedegats. Sigui aquesta aigua, sigui la pau i tranquil.litat que de vegades no trobem. Tot i que som conscients de què a tot arreu passen les mateixes coses del món, cal aprofitar aquests moments, que són allò que realment tindrem. I amb el que omplirem la cassola del nostre cor.