Avui és 8 de març del 2024, i es commemora el Dia Internacional de la Dona. No el celebro pas per aquest motiu, nosaltres tenim Santa Àgueda des de fa segles, amb capella al Palau Comtal de Barcelona. Sí que tinc present l'aniversari de la meva tieta, que no va parar de treballar tota la seva vida. Ella pot ser un exemple per a tots nosaltres. Com deia la cançó, "A la meva manera".
Enguany celebraré la coneixença de la trobadora Na Castelosa. Un descobriment que cal agrair a les Jornades sobre les Trobadores organitzades per l'IRCUM a Barcelona. S'han celebrat aquesta setmana, entre el 5 i el 7 de març, les seus de les quals eren a l'Institut d'Estudis Catalans i a la Universitat de Barcelona. Entre les ponències, n'hi havia dues al voltant d'aquesta poetessa. Una de la Rosa Medina i l'altra de la Giorgia Toccaceli. Les seves exposicions em van fer pensar en un nou punt de vista. Na Castelosa ha estat estudiada com una persona trista, menyspreada, amb un amor no correspost del qual es plany. Però el "planh" que fa està lluny dels costums literaris d'aquella època.
El context i el simbolisme dels trobadors i, de les mateixes trobadores, és compartit. Rau en la seva mentalitat social fonamentada en els usos i costums. Aquest és un dels components bàsics de l'"hummus" de què parlava un altre conferenciant, el professor Guida. Uns usos i costums que neixen de l'autoritat de cada persona. Ella estableix de forma trencadora el protagonisme d'una relació amorosa, i assenyala quines són les seves decisions. "de vos don no'm recre..." en -e final per la rima, que traduiria per "no em reca", del verb recar, i per tant, vol dir que no li fa recança. És un diàleg de tu a tu amb l'amant, encara que no la correspongui.
Ella mateixa diu "qu'ieu non hai poderatge", vol dir que no
té poder. Només té l'autoritat, i per això, és capaç de defensar son parer. "Ca m's cove", que això em convé. Malgrat que els poders del món no la reconeixen pas, accepta de bon
grat la seva situació, sense deixar de dir ni d'expressar els seus
pensaments. Sigui en positiu o en negatiu. És molt conscient i coneix a fons el concepte del poder, que té dos pols: l'autoritat i la potestat. Malgrat que es reconeix sense cap
potestat, ella es manifesta amb tota la seva autoritat, sigui personal, sigui amorosa. Com en el jurament feudal, la seva autoritat és equivalent al de fidelitat.
En el mateix nom de la trobadora podem endevinar un significat amagat. Na Castelosa es fa rimar en -a final, però darrera del castell trobem el sufix gothic o germànic -loss o -less que vol dir sense. Això ens referma i marca la pauta de totes les estrofes. Sense cap potestat, però amb tota la seva autoritat. Ella estableix de forma trencadora el protagonisme d'una relació amorosa, i pren les seves decisions. De cap manera es recrea en la seva marginació amorosa, ni es plany contra l'altre, accepta i com diu ella, no li dol pas seguir el seu propi camí. I aquesta via és diu llibertat. Tanta com ens permet la de suggerir una altra opció per al significat del nom: aquest amaga l'alosa, és a dir, ens trobem amb la imatge de l'ocell, terrerola en diuen també, i el qual ens parla de la casta alosa.
Ens dona una lliçó i ens mostra una actitud davant la vida. Acceptar les contrarietats, una lliçó per a tothom, que ens demostra que cal tirar endavant, ni que altres no vulguin fer cas d'algú. A desgrat de tot l'amor que s'hi està abocant en una relació. I això serveix tant per a les dones com per als homes. És una lliçó intemporal que ens ressona avui dia, de la mateixa manera que ho feia fa gairebé 900 anys. Perquè el 8 de març es fa festa per la dona. L'empoderament, que diuen copiant l'anglès, ha portat a la dona a assolir molt de poder, és a dir, molta potestat. En canvi, cada vegada té menys autoritat en tots els àmbits de la societat, en les seves relacions personals, entre elles i amb els homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada