Remenant per les toponímies gòtiques de Catalunya, ens adonem que també es troben presents altres topònims que tenen un origen desconegut, anteriors al llatí. En Joan Coromines de vegades fa alguna proposta sobre aquestes toponímies, i les arriba a denominar sorotàptiques. Un exemple clar és el de Pení, Penedès, etc... derivat de Penn, en celta, cap o turó, i present en la llengua i toponímia de Galiça. De fet, ens adonem que són toponímies d'origen celta o gal, presents al territori de l'actual Principat de manera testimonial. A més a més, comprovem que hi ha manlleus entre les llengües celtes i les germàniques, o coincidències en la denominació i el significat. Un exemple seria el nom de Daró, nom de riu, que pot derivar del Dour, celta, com de l'Ader germànic, el darrer vol dir vena, com vam veure en la toponímia de l'Empordà. Un altre seria la paraula Enk, en bretó, celta continental, com en eng, en germànic, que vol dir estret.
La toponímia ens parla dels paisatges, i de la gent que hi vivia, o hi viu. A més a més, els noms ens parlen d'un significat determinat, encara que moltes vegades el desconeixem. Trobar aquest significat és també l'objectiu d'aquestos estudis. Per això mateix, defensant la tesi de la presència celta o gal.la a Catalunya, anirem a fer propostes sobre els noms de les poblacions anomenades iberes en la historiografia actual. Sabem que ja els grecs parlaven dels keltoi, i pels nostres verals, els dividien en dos grans grups: els ilergetes i els indigetes. I dintre de cada grup podem distribuir els diferents pobles que els conformaven. Provarem d'entendre que el nom assignat també té una correspondència amb la seva distribució geogràfica.
Recordem que els indigetes són els celtes de l'est, i els ilergetes els de l'oest. De l'est, indi, de l'oest, iler. Als pobles indigetes trobem els Laietans, i podem trobar que en bretó "laez" vol dir superior, de dalt, i voldria dir els que estan per sobre del riu Llobregat, que sempre ha fet de frontera. Després ens trobem amb els Ausetans, on trobem "A-us" que vol dir a sobre, a dalt, per sobre del Llobregat, i per sobre dels laietans. Tenim també els Sòrdons al Rosselló, podria derivar de "Korn", és a dir banya, tal com Cornualla, o la forma que pren entre l'Albera i les Corberes. Més avall dels laietans, trobem la Lacetania, com la Jacetània, podria derivar de "izeloch" que significa inferior, en aquest cas, per sota del Llobregat. Més avall estan els Cossetans, que derivaria de "kuzh" occident, o oest, en bretó. Podem distingir els Lacetans de la branca indigeta, dels Jacetans de la branca ilergeta. Els Jacetans estarien sota els pobles Airenosis, En aquest nom, Ai-ren trobem la paraula "rev" que vol dir neu, gebre, gelat, que ens parlaria de l'Aran i del Pallars. Al costat estan els Andosins, i allà trobaríem la paraula "dor" que vol dir "porta", tant com l'anglès "door", i estem parlant dels ports alts de muntanya. En això parlaríem dels congostos, des d'Organyà, a l'Urgell, o Andorra. I si baixem a sota de tot, trobem els Ilercavons, on la paraula "kav" vol dir celler, també soterrani, al sud de tot. Tenim els Bargusis, si "Bar" vol dir home, tenim l'adjectiu "guez" que vol dir salvatge. Bé, deixarem els Cessetans i els Ceretans per potser més endavant. Cal treballar més aquest tema, però per aquí es por fer camí.
Ens arriba també una proposta sobre una inscripció celtibera trobada en un objecte a Gruissan. Podem observar com surt la paraula "Steniotes", en la qual "ster" en bretó vol dir riu. Parlen potser del riu Ebre, i d'una ciutat a la seva vora. Per això tenim -ge o -ke, que en bretó muten per dir "ker", que vol dir poble. i després tenim rida o rita, que ens recorda la paraula riba. Ja veieu que sempre intentem trobar on posem el nom i en quin context, o espai geogràfic el situaríem. Encara queda molta feina per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada