Com dèiem en l'anterior article, els pobles anomenats ibers que van viure al territori de l'actual Catalunya tenen uns noms determinats que poden presentar una significació lligada a les llengües cèltiques, continentals, per a les quals el bretó és el més acostat. Hem fet una proposta etimològica per a cadascun dels pobles, la qual va lligada força a les característiques geogràfiques i la seva distribució en el territori.
Vaig deixar per més endavant, algunes altres tesis. Per als Ceretans trobaria la composició de les paraules Ke-rev, la qual parla de "ker", com a poble, o estimat, en bretó, i de "-rev", que vol dir neu o gel. Això ens casa amb el seu paisatge, i ens fa veure com va lligat als Airenosis, que també presenten "-rev". Hem de tenir esment que a l'antiguitat, en aquells segles el clima era més humit i temperat, malgrat la presència de cicles de sequedat. Si parlem de sequedat, hem d'anar a veure els Cessetans. A l'anterior article parlem de Cossetania, i de l'opció de seguir "kuz" que en bretó vol dir occident, que ens posaria els cossetans a la banda ilergeta, gens estrany perquè ja es troben al mig, a la seva frontera, i coincideixen prou amb la distribució lingüística del català oriental i de l'occidental. Tanmateix, m'inclino per una proposta derivada de Kesse, que ens dóna "Ke" altre cop, és a dir, poble o gent, i el sufix "-sse", que es referiria a la paraula "sec", tal com es diu en català d'un lloc de secà, eixut i amb poca aigua. Bé, em deixo els Castelani, que pot derivar de "gwazh" que vol dir rierol, i lligat amb això "gwazhied", que són les venes. Recordeu que les venes de la terra són els rius, tal com es deia en català antic. Però ja no he trobat res més adient.
Voldria acabar recordant que en bretó se'ns presenten algunes paraules significatives referents als celtes o gals. Ja hem vist la importància de "Ker" per parlar de poble, i d'estimació. Així, entenem que "Ke" o "Ge" parlen de la gent, i com podem trobar aquests mutacions, com kw i gw al principi de paraula. Un altre derivat molt important és el de "Kelch", que vol dir cercle, entendríem també la comunitat o el clan. D'aquí vindria potser el nom que els hi van posar els grecs, és a dir, Keltoi. En fi, caldrà entendre encara la sinonímia entre celtes i gals, tenint en compte qui és el subjecte o l'objecte de la frase segons qui parla, tal com distingim en la gramàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada