SENY I RAUXA, EL TANGO DEL XAVIER I LA LOLA

Encara ressonen els ecos de l'entrevista que va fer el Xavier Graset a la Joana Lola que va somoure les aigües manses de la televisió. En aquest cas, certament, trobem que la Juana Dolores, poetessa, i segurament trobairitz, va fer bo el palíndrom de "català, a l'atac". Per això, i espero que estigui contenta, em prenc la llibertat de dir-li Joana Lola, que a més de tenir bona entonació, li farà perdre aquell regust tràgic lorquià. Perquè fins i tot, Federico Garcia Lorca reia de gust de tant en tant. No sé si el Xavier Graset pot dir lo mateix, perquè el van fer suar al plató. Segur que l'increment d'audiència li ha endolcit aquest cafè amarg. No s'esperava allò passat de moda que era "Épater le bourgeois" fa més del segle XX que no del XXI. Ja veieu, tot torna. Malgrat que segurament la propera edició del seu llibre "La Pausa dels Dies", no inclogui aquesta entrevista degut al subtítol de "Dietari de Vivències Plaents", de l'editorial La Campana. 

La campanada la va donar la Joana Lola, autèntica pota blava, que venint del Prat de Llobregat sap que la classe obrera ja no existeix. Si Graset representava el seny, la Lola va agafar el paper arrauxat. Reivindicar el marxisme al segle XXI és digne d'una pel.lícula dels germans Marx. I no vull donar-li pas la culpa a ella. Qui ha entès més el marxisme, i qui el practica cada dia, ha estat precisament el capitalisme modern. Fins i tot, apliquen la revolució permanent del Trotski, amb la teoria del caos i altres fenòmens que són més fàcils d'explicar que d'entendre. No debades, el padrí de Carles Marx era el burgès Friedrich Engels. O com ara diuen en anglès, va ser una mena de "business angels" fent honor al seu cognom. 

La poetessa té ben preses les mides al sistema mediàtic actual. Podia haver-li sortit malament el xou, però manté una línia coherent amb les entrevistes que dóna. La poesia ja requereix un esforç més gran. I aquí rau la seva força i coratge. Ja se li passarà el coragre al Xavier Graset. Pitjor està el seu amic i dibuixant Andreu Faro, van publicar fa anys uns llibres conjunts. Uns bons llibres, que us recomano i pels quals no ha passat el temps. Resulta que l'acaben d'acomiadar del Diari de Tarragona després de vint anys. I tot per un acudit sobre la normalització lingüística del castellà . 

Els catalans la ballem magre, i per això, la Joana Lola vol ser una coça al cul, a veure si ens espavilem, que deia el Joan Sales. De moment, esperem que el Xavi Graset tingui més mà esquerra, i tregui a ballar la Joana Lola sentint aquest tango. Que la vida és un tango, o un "tongo", dels grossos. Ballem, que cal tenir seny i rauxa per viure com cal!  Compte, que el proper 18 de juny a les dotze del migdia, ens trobarem altre cop la nostra poetessa presentant son llibre al Racó del Llibre de Rubí. Ja sap ella que diuen "Rubí, nenes maques i bon ví"?