Aquesta setmana de Sant Jordi va estar plena d'activitats a Sant Boi i a tot el nostre país. Era difícil destriar una de l'altre, i en tot cas, cadascú va buscar quina més l'abellís. Dintre dels actes que organitzaven les Esglésies Evangèliques se celebrava la presentació del llibre "Història del Protestantisme als Països Catalans" escrit per Josep-Lluís Carod Rovira, i editat per 3i4 . L'antic polític d'ERC va aconseguir omplir gairebé la sala d'actes de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, sobretot per part dels creients d'aquesta confessió. Acompanyat pel president del consell d'Esglésies Evangelistes de Sant Boi, en Carord-Rovira va trobar el caliu necessari per explicar el contingut del llibre, amb les troballes que ha anat fent i recopilant. Per començar la conferència va fer una declaració d'agnosticisme per descartar apriorismes a favor o en contra. Després va anar salpebrant la seva intervenció amb anècdotes que captaven l'interès de l'audiència. Ja n'ha fet una cinquantena de xerrades sobre el llibre amb ocasió dels 500 aniversari de l'acte de Luter a Wittenberg, quan va penjar les seves tesis a les portes de l'església.
Al món protestant el 2017 s'hi faran moltes celebracions, especialment, a Alemanya. Penseu que el país que comanda avui el continent europeu s'articula al voltant dels seus rius, el Rin, a l'oest, i l'Elba, a l'est. I des de la muntanyes al sud fins al mar al nord, es divideix entremig per catòlics i protestants bàsicament. Recordem el llibre de Martí Anglada sobre aquesta Alemanya més aviat puritana, i amb força influències de la Suïssa calvinista. Ho esmento per la força dels corrents històrics subjacents dins la mar que, un dia o l'altre, arriben en forma d'onada imparable a la platja assolellada. Aquells corrents que venen de les revoltes protestants al segle XVII i l'exili dels hugonots del regne francès, reculant fins a aquella tradició càtara estesa per Occitània i Catalunya des de segles anteriors. Càtar és una paraula grega que vol dir "qui protesta, o es queixa".
La presentació es va desenvolupar en un to distès, on les amargors polítiques del ponent quedaven enrera per donar pas a un professor que vol fer-se explicar a la gent que l'escolta amb atenció. Les intervencions finals del públic així ens ho van fer notar. Un acte molt adient per a la festa de Sant Jordi, quan de vegades, el drac no sembla qui ens pensem que és. On la princesa a salvar s'acosta més a un símbol religiós. Ara que hi ha pau, podeu anar per Alemanya on trobareu normalment dos campanars. Un de catòlic i l'altre de protestant, podreu entrar en els edificis sense problemes. També si aneu fins a Barcelona, al barri de Sant Gervasi trobareu les dues esglésies alemanyes ben aprop, tant que quan l'orgue d'una toca gairebé se sent a l'altra. Fins i tot, si us animeu, han organitzat una ruta cicloturista pel país de Luther, fins a Wittenberg. Ja ho sabeu, tots els camins porten a Roma, o com diu el poeta: "i molts noms convindran a un sol Amor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada