Unes setmanes després de passar una gran crisi borsària provocada
pels símptomes d'esgotament econòmic a la Xina, en ple mes d'agost, i
veient que de moment ha tornat una certa calma a les aigües agitades,
podem fer memòria i recordar una anècdota que vaig presenciar en una
estació de metro de la Línia I. Davant de l'andana on m'hi estava, a la
del mig, es trobava asseguda en un banc una parella xinesa d'esquena.
Els veia d'esquena, l'home era de complexió robusta i alta, però estava
vinclat cap endavant, tapant-se la cara amb les mans, i recolzant els
braços en els genolls. A la seva esquerra, mig girada, una dona menuda,
anava parlant a l'home tota l'estona, la seva cara apareixia emocionada,
entre pàl.lida i galtes enceses, i tota l'estona anava repicant
l'esquena de l'home amb el punt tancat. Picava als costats de la columna
sense tocar-la, com volent espavilar l'home, que sense aixecar el cap,
no feia cap gest de resposta, només de tant en tant, es passava
l'avantbraç per les galtes, semblant que eixugava unes llàgrimes poc
visibles en el seu recolliment. Al costat de tots dos, una noia jove,
que suposaríem la seva filla, es passejava sense intervenir, fins que es
va posar al costat dret de l'home, sense dir ni piu. L'escena es va
acabar quan van arribar gairebé alhora els dos combois, vaig
agafar el meu, i ja no els vaig poder veure més. Ni tant sols sé si van
agafar el metro en sentit contrari, no els vaig veure aixecar-se. I per
això, no sé si encara van quedar-se més estona en aquell banc
desconsolats....
Enguany, l'any xinès de la cabra porta de tot, i
com els tifons que colpegen la costa, un darrera l'altra, amplificats
per l'efecte climàtic del Nen al Pacífic, amb una bonança actual que ens
recorda la lletra de la cançó: "no et fiïs mai de la calma, que és
filla del temporal", la mar de fons presenta uns forts corrents de
recessió, i més quan han de sortir caps de grans companyies i d'estats a
donar la cara, assegurant que no n'hi ha per tant. Més destacable que
un president espanyol d'origen gallec, que no diu mai res clar, surti
per la seva televisió explicant que no fem cas dels "cuentos chinos" que
corren avui dia...
Avui, ja al mes de setembre, m'he assabentat
que un bar portat per uns xinesos està a punt de tancar, el llogater li
ha dit al propietari que la cosa està molt fluixa, i que ja no surt pas a
compte mantenir el seu negoci. Després dels basars, els xinesos van
començar a obrir botigues de roba, i després cap a la restauració. Però
fins i tot això, no en dóna prou per algunes famílies. Fa mesos que el
volum de les transferències a la Xina ha anat baixant en nombre i en
import. Veurem com ens afectarà el tsunami a partir de l'any vinent,
després de convocar-se oportunament les eleccions d'aquest 2015. Hi ha
pressa per saber qui portarà el timó de cada estat davant de les onades
que s'acosten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada