L'Art de Volar per la Vida

Existeix l'art de trobar, això és lo que podem certificar quan anem als punts d'intercanvi de llibres. Tant a casals, centres o associacions, de per tot arreu dels països trobarem taules de "bookcrossing", que de fet són uns encants per als interessats. És cert que el paper pot passar una crisi greu, que s'hagi metamorfosat en xips, però les idees i allò que transmeten és el punt més important.

Enmig d'allò que és la palla trobarem l'agulla daurada, com el llibre "L'Art de Volar" d'Antonio Altarriba i el dibuixant Kim. Sí, doncs és una història contada en el format de còmic, i en català. No és una història qualsevol, sinó la biografia d'Antonio Altarriba Lope, aragonès, un retaule que exposa diferents etapes vitals al llarg del segle XX. Com deia Guillem d'Efak, li va tocar a ell ser l'Antonio que neix per a viure i sobreviure la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Per suportar la Dictadura, i fins i tot, la Transició. Va mereixer el Premi Nacional de Còmic de Catalunya d'enguany, 2012, i jo dic, que amb tots els honors.

És un magnífic treball fet entre el seu fill i el dibuixant Kim que reten l'homenatge a unes generacions lluitadores, per bé i per mal. Aquelles que ara se'n van, com el nostre Heribert Barrera, o els seus Fraga i Carrillo. Tant sols el cel els podrà jutjar del cert. Amb aquest relat es dóna testimoni molt ben explicat i entenedor. Formalment clàssic, en un esquema cinematogràfic que arrenca amb el suicidi del protagonista, i recomença des de petit, les peripècies de cada edat. També destacaria l'ús del blanc i negre, amb uns diàlegs planers i expressius, molt naturals, que entrelliguen tota l'acció i el pensament. Que entrelliguen l'amargor amb el sucre, el plor amb el riure, que amaren les passes per aquest món.

Un món posat al servei de la idea, de l'actitud de lluita i superació de les adversitats, sabent que només podem volar si fem prou força per superar la resistència del vent, i que aleshores ens enlairarem. Potser el nostre cos caurà per la gravetat, però l'esperit sempre podrà anar més alt. Com ens passa a cada persona, i a la generació que li toca viure. Mentre l'home sigui home, cadascú posarà el seu gra i gravarà a la platja les petjades que esborren les onades del mar.