Aquesta setmana
passada vam rebre entre altres notícies la mort d'una persona a Ciutat
Vella. A primera vista semblava una més d'entre tantes baralles que
passen de matinada i acaben malament. Però al cap de poques hores anem
veient que les circumstàncies d'aquesta baralla no són accidentals. En
Salvador Iborra era una persona coneguda, que va morir durant un
robatori, i per defensar lo seu, el van matar dues persones de dues
ganivetades, a mort de nit. Potser no valia la pena lluitar per un
objecte, una bicicleta, no massa ben vista moltes vegades per alguna gent. Però era
la bicicleta d'un amic, a qui havia convidat, i per hospitalitat, era
més que el seu deure. Maleïts aquells que trenquen aquesta regla, diuen
al desert!
A quants de nosaltres ens han robat la bicicleta, i quan vas a la policia et trobes que et descoratgen a denunciar el furt, i fan mala cara per donar-los feina. I quan has d'insistir perquè no et deixin desemparat, oh, Mare de Déu dels Desemparats!, i has de tornar a insistir perquè si per un miracle arribes a localitzar la teva bicicleta robada, encara et diuen que tu mateix tallis la tanca del lladre, i has de tornar a insistir i esperar hores a que vinguin a obrir-te el cadenat del lladre, i ja no saps si deixar-ho còrrer, ni saps si estàs perdent el temps...
Aquesta setmana passada a Ciutat Vella una persona va morir per deixar la seva bicicleta aparcada. Quants veïns miraran cap a una altra banda perquè no volen problemes, quants responsables polítics diran que no valia la pena per una bicicleta, que ja poden robar-te tot lo que trobin al país? Aquest país meu on cada dia n'hi ha més porcs que ho enfanguen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada