dissabte, 6 de novembre del 2010

Tots Sants a Llançà

Vam poder estar a Llançà pel cap de setmana llarg de Tots Sants a l'apartament d'una amiga. Després que la llevantada del Pilar ens ho va impedir, la ponentada sí que ens va deixar passar els tres dies, tot i el temps una mica rúfol. A estones ennuvolat, però sobretot acompanyats de l'escalf del sol i d'un vent net i temperat, la qual cosa provocava uns jocs de llum i color entre el mar blau i el terra rocallós d'aquesta banda de l'Empordà. Vam arribar amb el tren que va a Portbou, amb els nous Catalunya Exprés que són més comfortables. Tot i que l'espai per a bicicletes és minso i reduït.
Vam trobar Llançà força tranquil, en temporada baixa. Més aviat, famílies amb nens per celebrar Castanyades i Halloweens, i gent gran. El motiu eren les Fires de Girona, plenes de gom a gom, que havien segrestat força jovent. Vam gaudir igualment d'aquesta calma, mentre el món girava al voltant d'unes Fires que coincidien cruelment amb la fi de la Caixa de Girona. I ens afegim a una pau reclosa per recordar també els estimats, coneguts i recordats de la nostra vida que ja no hi són.

Tenir present del familiar que ha mort recentment, i amb qui estàvem barallats, perquè descansi en pau, i nosaltres també ho conseguim. Per al Lirio, l'advocat més combatiu dels Camps Blancs de Sant Boi, i pels quals va lliurar més batalles que Tirant lo Blanc. Per a la meva amiga Paquita, que porto al cor, i a qui tant li agradava Llançà. A tots aquells que ens han acompanyat i que el seu record ens escalfa el cor, igual que la castanya calenta ens omple el cos.

Fos com fos, nosaltres continuem caminant. Vam estar aprop de la platgeta de les Tonyines, i la nostra vista abastava el Port de la Selva i la punta nord del Cap de Creus. Al voltant la mar i les muntanyes que agombolen Llançà, i que ens recorden una fantàstica Setmana Santa aprop de Garriguella feta amb la bicicleta. Enguany vam optar per recòrrer els camins de ronda, aprofitant que els havien acabat d'arranjar aquest estiu. Prou ben fets per anar a peu, fins i tot amb bicicleta llevat de les escales, i on cal anar amb compte per respectar a la gent que passeja. El diumenge vam agafar el camí cap a Port de la Selva, amb un bon solet per companyia. A la dreta s'entrellucava el monestir de Sant Pere de Roda assegut al replà de la muntanya, vigilat pel castell de Sant Salvador que corona el mirador de la contrada. Gairebé unes dues hores, o més, depenent de les parades que fem per contemplar el paisatge o fer fotografies. I donar un tomb pel recollit i bonic Port de la Selva, a més de donar un cop d'ull a les rutes fins al Cap de Creus.

El dilluns, vam anar fins a Colera, un camí també força bonic, però més costerut. Magnífic el ventós Cap Ras i les seves vistes. Vam coincidir un bon tros  amb  una colla excursionista,  que carregats amb les motxilles seguien el GR de la costa. A Colera vam esguardar el pont de tren d'Eiffel i la bonica platja. I poca cosa més, ja que calia agafar el tren de tornada. Entre altres coses destacables de Llançà podríem esmentar la part antiga: amb l'esglèsia de Sant Vicenç, la plaça Major i l'arbre de la Llibertat. El bonic edifici conegut com la Residència. El Castellar i la zona del passeig marítim, i el seguit de cales i platges de la seva costa.
Com a anècdota, la tanca enfonsada d'un solar a causa d'un cotxe que va perdre el control, vés a saber perquè?, però més aviat sospitós en aquestes dates. Ho sento, però més valdria que aquestos conductors no s'acostessin a cap vehicle durant molt de temps.  A veure si els ajuntament gironins amplien les voreres de vianants, i redueixen l'espai per als cotxes, ja que no gairebé no pot ni passar una persona sola.  Doneu un cop d'ull a les fotos, però també us recomano que aprofiteu aquestos mesos de tranquilitat per visitar aquesta població de l'Alt Empordà.