Després d'unes setmanes del sotrac que m'ha representat la beatificació dels "martires de la Guerra Civil española", goso escriure amb gran dolor. I aquest dolor neix de la necessitat d'excomunicar la Conferencia Episcopal Española. Els motius és l'incompliment dels principis religioses recollits en el Credo. Com que la línia que ha seguit la CEE des de fa anys l'allunya de Déu, i l'acosta al pecat, jo que també soc pecador, només puc que recordar-los la seva actitud gens "apostòlica, catòlica i romana".
El camí que ha seguit la jerarquia eclesiàstica espanyola està molt ben explicada pels articles d'en Jaume Reixach al Punt: del 28 d'octubre, del 11 de novembre i del 25 de novembre. Per als cristians, especialment els catalans, la beatificació confirma que els màrtirs van morir en va per a ells. El fet del martiri és la mort per l'amor als altres, precissament als que t'estan matant, no només un acte de fe, un acte d'amor a Déu sobre totes les coses. I aquest és el doble testimoni del martiri.
Es pot defensar políticament una concepció del món religiosa, es pot estar en contra d'un govern, i lluitar amb totes les teves forces en contra. Però això no vol dir que hagis de lluitar per defensar el teu poder. Ni que el fi justifiqui els mitjans, ni que el que fas vagi en contra de lo que prediques. D'allò que diu el Credo, d'allò en què creus: en una Esglèsia santa, catòlica, apostòlica i romana. Ja que la Conferencia Episcopal, malgrat l'intent del seu president el bisbe Ricardo Blàzquez, a més continua en la seva heretgia, i confirma el seu error. La beatificació dels màrtirs, tal com s'ha fet, no ha convertit l'esglèsia espanyola en santa, ja que ha bandejat a molts del seu costat. Tampoc la feta catòlica, és a dir, universal, ja que ha primat els interessos particulars dels espanyols davant de qualsevol altre poble. Tampoc la feta apostòlica, ja que la defensa de la fe s'ha fet sense incorporar el perdó per a tothom. I tampoc l'ha fet romana, ja que han posat la seva capitalitat en Madrid, en la capital del seu imperi en decadència.
Des d'aquí, només puc mantenir l'esperança en l'arribada de Nostre Senyor, en aquest temps de Nadal. Enmig d'aquesta freda nit d'hivern que ens té galçat el cor. Perquè com diu l'Evangeli, la Bona Nova, és que Ell està per sobre de totes les coses.
Es pot defensar políticament una concepció del món religiosa, es pot estar en contra d'un govern, i lluitar amb totes les teves forces en contra. Però això no vol dir que hagis de lluitar per defensar el teu poder. Ni que el fi justifiqui els mitjans, ni que el que fas vagi en contra de lo que prediques. D'allò que diu el Credo, d'allò en què creus: en una Esglèsia santa, catòlica, apostòlica i romana. Ja que la Conferencia Episcopal, malgrat l'intent del seu president el bisbe Ricardo Blàzquez, a més continua en la seva heretgia, i confirma el seu error. La beatificació dels màrtirs, tal com s'ha fet, no ha convertit l'esglèsia espanyola en santa, ja que ha bandejat a molts del seu costat. Tampoc la feta catòlica, és a dir, universal, ja que ha primat els interessos particulars dels espanyols davant de qualsevol altre poble. Tampoc la feta apostòlica, ja que la defensa de la fe s'ha fet sense incorporar el perdó per a tothom. I tampoc l'ha fet romana, ja que han posat la seva capitalitat en Madrid, en la capital del seu imperi en decadència.
Des d'aquí, només puc mantenir l'esperança en l'arribada de Nostre Senyor, en aquest temps de Nadal. Enmig d'aquesta freda nit d'hivern que ens té galçat el cor. Perquè com diu l'Evangeli, la Bona Nova, és que Ell està per sobre de totes les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada