Es tracta d'un manuscrit molt interessant, només cal mirar la seva àmplia descripció. I és prou extensa perquè sembla que siguin tres llibres originals, amb les pàgines compilades en un de sol. Si us hi fixeu, veureu que aquestes parts presenten unes característiques força diferenciades.
Des dels fulls més senzills en principi; passant per un grup més elaborat i ric en l'imaginari metafòric medieval; fins arribar a l'esclat de color i esplendor dels fulls de més nivell artístic i simbòlic. Aquestos darrers són els que pertanyen al cicle de la Trinitat.
Diuen que aquestes Cantigues provenen dels països de Flandes o del Rhin, datades al voltant del segle XIII. Potser per l'últim propietari conegut, o per l'estil d'una part de les pàgines. Però jo em centraria en aquest cicle de la Santíssima Trinitat. Presenten unes làmines molt ben dissenyades, que segueixen un patró molt clar. La imatge està emmarcada i presenta unes fulles d'heura, que són el símbol de la fidelitat. I a cada punta del requadre es troba el mateix escut repetidament. És la Creu de Tolosa, el símbol occità per excel.lència, que representa la Ciutat de Déu amb les dotze portes. A més a més, apareixen sovint com a parella, el sol i la lluna.
Potser diguin que és una coincidència, però més aviat és una evidència! Els estudiosos reconeixen que aquest cicle trinitari segueixi el corrent teològic dels agustins. Estirant aquest fil ens adonem de què a Tolosa de Llenguadoc es va establir un monestir de l'orde dels agustins a partir del segle XIII. Primer a les afores de la ciutat, i més tard, com a convent dintre de les muralles, fins que van arribar a un acord jurídic amb la Catedral de Sant Serni, o Sadurní.
Lligant tot lo que hem dit abans, podem deduir l'origen occità d'aquestos fulls que conformarien un altre llibre pel seu compte. Un manuscrit que volia remarcar la importància de la Trinitat, davant de l'antiga heretgia arriana, i sobretot davant de la predicació càtara. No debades, a més dels dominics i franciscans, els agustins havien de fer ensenyament i predicació, per acostar-se als fidels. Calia ser un exemple vivent, per fer front a l'esperit de pobresa i el dualisme que el catarisme propugnava davant el poder terrenal de les institucions eclesials catòliques.
Com tot poder terrenal, fins i tot el monestir dels agustins va patir força els darrers segles. Sobretot a partir de l'any 1542, quan hom parla de l'espoli de la seva enorme biblioteca. Segurament aleshores es van anar escampant els manuscrits. Ens ha pervingut aquest volum que aplega els fulls relacionats amb la Santíssima Trinitat que han perdurat fins al segle XXI. Gràcies a l'estima per l'art, i al mecenatge dels Rotschild, avui podem tenir el goig de contemplar aquest tresor occità.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada