Hom pot ser pitjor que un llop. Per sort, tenim el nostre gran escriptor Joan Bodon per explicar-nos els contes de màgia i terror. En ells retrobem la lluita per la vida, la reconeixença de les nostres pors i odis que es deixen entrellucar en la nostra existència. Com tot el bestiari, va lligat a la cultura popular, doncs és una faula, un exemple i un ensenyament per al dia a dia. D'aquesta manera coneixem el món terrenal i l'obrim a les realitats que l'eixamplen misteriosament.
Torna el llop, i també el record de Joan Bodon. Enguany celebrem el cinquantenari de la seva mort el 1975. Allà en la contrada del Segalar, tocant a Rodès. Un paisatge planer solcat per valls no gaire fondes, on l'aigua i el bosc s'arreceren del fred i el vent que bufa fort. Un paisatge de pobles petits i moltes cases de pagès, amb l'escala exterior per guardar la calor de la llar de foc.
Un paisatge que em recorda l'interior de Galícia, la plana entre els ports de muntanya i les ries de vora el mar. Potser es fa evident aquesta connexió entre tots dos llocs gràcies a la cultura celta que s'estén de banda a banda dels Pirineus. Per això, quan llegeixo Bodon m'enrecordo de la gran tradició mitològica catalana, i també de la gallega. A Galiça on l'escriptor contemporani Àlvaro Cunqueiro donava vida a tots aquells personatges que nadaven entre la màgia i la meravella. Dintre de la tradició gallega ens trobem amb els "lobishomes", els homes llop que, de nit, es converteixen en aquest animal i surten a voltar sota la lluna plena. L'estudiós de l'obra d'En Bodon, Jaume Figueras, ens explica les històries reals i les imaginàries dels Contes del Drac. Especialment d'aquell que ens parla de l'home atrapat en un parany i que és alliberat per un nen orfe. En agraïment, el nen estarà protegit pel cap de la llopada.
Certament, el jornal diu que el llop està guanyant terreny. El diari Midi Libre explica que l'Occitània està en via de colonització. Parlar de Midi Libre en si ja és un contrasentit. Fa segles era el centre d'una civilització romanç, i ara es troba a la perifèria colonial. De lliure no en té gaire res, com deia En Robert Lafont. Mentre les persones creguin en el conte de la Republique, ja n'estan prou de colonitzats. Potser mantenen el sentiment, però no pas la raó d'ésser. De moment, sentim la força de la natura que ens acotxa i ens fa posar en guàrdia. Escoltem com els contes de Bodon ens fan anar a dormir, mentre algun dia el somni es desvetllarà. Tot alhora, enmig d'un món ple de coses bones i dolentes, de grisos i de colors, que ens acompanyen en el nostre pelegrinatge.
