dilluns, 24 de juliol del 2023

ELS ATOTS DE LA SEU - II

Continuant amb l'anterior article sobre la Seu d'Urgell, volem esmentar encara d'altres activitats culturals que s'hi estaven realitzant. Una d'elles va ser la inauguració de l'exposició Somriu del Xavier Casals a la llibreria Refugi, unes caricatures que semblen força innocents, però que contenen un to més sarcàstic que irònic. Ben aprop es feia la celebració dels 8 anys de l'Ateneu Popular de la Seu. Encara tenen molta feina a fer, però si els hi dius que sembla l'obra de la Seu, et fan la mitja rialla i una mirada no gaire solidària. Cal admirar la seva empenta perquè tot just l'any passat van comprar la seu social, i molt gent hi va donar un cop de mà.

Aix, que les coses ja no són lo que semblen, i per això hem d'estar amb els ulls ben oberts. Una bona mostra és la doble exposició a la Sala La Cuina. En una sala el grup d'art Ceba Tendra, que fa honor al seu nom, celebrava els seus cincs anys amb una selecció dels seus treballs. En l'altra sala, el Marc Garcia, presentava una exposició de les seves obres entre el 2008 i el 2002, amb uns collatges fantàstics, força crítics i plens de sàtira política i social, molt més gamberros que les caricatures del Xavier Casals. Es mereixen una visita, i teniu de temps fins al mes d'agost. 

Un altre esment mereix el músic Quim Sabaté, tocant a les portes de la Catedral. Músic que s'ha mudat fa anys de la ciutat a la muntanya, que fa cara d'haver-les vistes de tots colors. Canta perquè li agrada i vol. Ara li han canviat l'entrada al Museu Diocesà, i l'accés ja no és tant evident, que cal fer una mica de volta. El claustre està a un costat, i l'entrada a l'altra punta. Tot ben aixoplugat per la magnífica catedral romànica dels lambards, que vol dir, lamm ward gothic, els guardians del fang. Aquells artesans del país que aixecaven cases de fusta i fang són els que van edificar les esglésies de pedra més tard. Us recomano la visita al museu, que permet gaudir de moltes meravelles. Tot el conjunt val molt la pena. Mai tant no passeu de llarg de l'oficina de turisme! No tot està a internet, i no ho trobareu tant clar com lo que es troba a l'Espai Ermengol. Un resum de la història de la Seu, on també cal visitar l'exposició sobre els formatges, i un bon mirador explicatiu encarat cap al sud.

Els nostres sants també la ballaran al festival dels Set Inferns, que es va fer a la Seu i a Montferrer, aquest cap de setmana de juliol. Un mal nom per a una proposta musical popular ben bona. A l'endemà, diumenge i dia d'eleccions... A partir dels resultats del 23 de juliol ja veurem si ja hem pujat al setè infern, i si pot ser serà més fàcil llençar-se des dels cims de la Serra del Cadí que travessar el desert del Sinaí. Sort que el dissabte se celebrava Santa Magdalena, i aquest dilluns molts polítics estaran plorant més que la nostra Maria Magdalena. Encara hem d'aprendre a plorar d'alegria més que de pena, com va fer la nostra santa.