CAVALCADES DE REIS

El dia de la Cavalcada de Reis van néixer la padrina de la Marta i el Jordi. La padrina va marxar fa força anys. El Jordi ens va deixar l'any passat d'un mal dolent. En parlem de tant en tant, però sobretot els recordem. Ara que també sóc orfe de pare, ells s'afegeixen als que hem trobat a faltar aquestos Nadals. Unes absències que es fan paleses enmig del silenci, quiet i callat, que més que la fe, ens remet a l'esperança. Aquella voluntat de passar un any sencer esperant la tornada dels Reis Mags amb la confiança de rebre els regals que porten. De fet, són els presents que, enmig de les dificultats i maltempsades, podem trobar de bo en aquesta vida.

Tantes coses bones com el llibre de Josep M. Ballarin, "Paràbola dels Retorns" editat el 1980 per l'Abadia de Montserrat. Ell ja no hi és en aquest món, ens acompanyen els seus escrits i les seves paraules. Aquestos contes que ens explica a la vora del foc encès, en un poble petit i tranquil com Gósol. La saviesa de la vida explicada entremig d'aquestes ratlles, la callada comprensió de les persones, més enllà dels dogmes. 

També aquest Nadal hem pogut llegir uns escrits que va fer la padrina sobre la seva infantesa al barri de Galvany. No són gaire extensos, però els records d'ella ens acosten a una època on la canalla podia sortir als carrers de Barcelona. A ella li agradava molt estar-s'hi, mentre sa germana era més de quedar-se a casa. S'hi sentia més lliure, en un món que s'anava eixamplant cap a la Travessera de Gràcia i Gal.la Placídia, fins a Casanova i el Turó Park. Paradoxalment, ella va morir a casa seva, hi va tornar per poder ajudar a la seva gent. Sempre ho va fer. Ella també esperava amb il·lusió els Reixos. Contemplar la cavalcada de cada any, com el dia que hi va néixer. 

O com el Jordi, que vam conèixer en un dia assolellat a l'Hospitalet de Llobregat, quan es feia una d'aquelles cavalcades en bicicleta que s'organitzen per la Setmana de la Mobilitat. Digueu-li marxa ciclista, pedalada, etc... que organitzen els municipis puntualment, per fer-nos creure que la mobilitat sostenible és una cosa seriosa per tots ells. Com si fossin els pares que fan de Reis, quina presumpció més gran!, que es fan passar pels Reis. Per les administracions públiques d'aquestos verals, el rei no deixa de ser el cotxe, i la resta són joguines a les seves mans. Quan creixem ens adonem que som nosaltres mateixos qui hem de fer de Reis, i portar els regals de cada dia als que ens envolten. Pot ser que la cavalcada dels Reis s'acabi a la nit, quan arribem al portal. Però cada dia tornem a emprendre el camí seguint la nostra Estrella d'Orient. I que l'Àngel ens guardi, per evitar tots els Herodes, que per por de perdre el poder van matant els Innocents.