SANT POL, SANT POL

Vam passar el cap de setmana a Sant Pol de Mar, d'aquells llocs que quan passes amb el tren sempre et dius que hi baixaries, només per veure l'ermità. De fet, el poble té forma de barca, avarada a la platja, entre l'ermità i l'església. Al darrera els blocs d'apartaments i les carreteres. Les cases i les torres arrapades al vessant dels turons. El poble conserva l'esperit de pescadors i estiuejants que es barregen amb els turistes més moderns. Les seves platges s'allarguen entre caps i rieres, els quals fan de miradors i de camins amb l'interior, pujant cap a la Vallalta. Malgrat que l'Hispània de la Carme Ruscalleda està tancat, al seu costat han obert el Jardí. I d'altres restaurants mantenen un bon nivell gastronòmic, el cap de setmana tot reservat malgrat la crisi, per segons qui. 

Per crisi gran, la que va viure Sant Pol durant la Guerra de Successió. Els plafons metàl.lics que es troben al costat de l'església expliquen prou bé tot allò que van patir per ser plaça austriacista. A més podem comptar amb el dietari que va escriure un prohom arenyenc de la casa Bellsolell, i el paper que van desenvolupar les tropes d'Ermengol Amill per aquell territori. Podeu llegir-ho en el llibre "Poso per Memòria" de Francesc Forn, editat per Crea'tCal el 2014.  Ens adonarem de la revolta que va provocar la monarquia borbònica amb els impostos que posaren als catalans a partir del 1713 per entendre la resistència a ultrança. Després del 1714 el cadastre i altres taxes van arrossegar el país a la misèria. Això sense comptar que no haguessin patit la repressió que li van aplicar els borbons. Sant Pol va ser saquejat i cremat. L'antiga església de Sant Jaume va ser destruïda perquè les campanes van avisar que arribava la tropa, i la gent es va escapar. Els de Calella, el poble veí, se'n reien dient "Sant Pol, manta i gent berganta", perquè no tenien ni teulat a les cases. 

D'aquí se'n deriva l'altra dita més estesa, de "Sant Pol, quina hora és?" parlant de l'anècdota del rellotge de sol cobert perquè no és mullés. Els de Sant Pol, quan els hi fan la pregunta tenen a punt una altra resposta. "Sant Pol, quina hora és? L'hora de recuperar els nostres drets!". I així estem, aguantant els xàfecs com podem, i si cal, plantant cara. De fet, així estem tots els catalans, que diuen que plou... fins que torni a sortir el sol. Jo recomano a tothom fer l'exercici de la ruta dels Tres Turons. Un tros passa pel puig de l'Home Mort, i només de sentir-ho ja ens posem a tremolar, fins i tot han fet una desviació per no haver d'enfilar-s'hi. Quan veus la pujada al cim per una pista tant dreta, feta de xaragalls i argila, ja penses que no hi arribaràs. Però quan t'hi poses, veus que sempre hi ha un lloc on posar el peu, i malgrat que anem torts, arribem a dalt de tot. La baixada també impressiona, però es pot fer de la mateixa manera. Ja ho sabeu, aprofiteu algun dia per fer estança a Sant Pol, i us refareu del tot.