dimecres, 30 de març de 2022

LA PLOMA PINTADA DE VERMELL

 

Fa uns mesos vam anar a passejar per Sant Boi, enfilant el camí que puja per la riera de la Bòbila. La zona està amenaçada per la urbanització d'un vessant, i malgrat l'oposició de les entitats conservacionistes i d'altres veïns, l'ajuntament no vol alterar la planificació urbanística. A l'obaga del Montbaig anem pujant pel costat dret fins acostar-nos a un replà on es troba una associació de coloms missatgers. Hi ha força gàbies, amples i grans per encabir els ocells. De tant en tant trobes gent per allà al mig, i podem veure com fan volar els coloms i els entrenen perquè puguin tornar. Aquestos coloms missatgers acostumen a estar pintats per poder reconèixer-los. Per això, em vaig fixar en una ploma que es trobava al terra, i sobre el color blanc, presentava tot de tint vermell, més intens que l'aparent a la foto. La vaig recollir per donar-li un cop d'ull. Fos un senyal, o un missatge en clau, això es va esdevenir abans de l'esclat definitiu de la guerra d'Ucraïna. Els sorolls de la plaguèmia sanitària s'esmorteïen substituïts pels de la nova plaga bèl.lica. Si el nostre colom missatger va marxar lluny, segur que quan va arribar als països eslaus, devia fer mitja volta. 

Esmentar l'efecte papallona seria una mica agosarat, però sí que puc parlar amb coneixement de l'efecte bumerang. El cas és que me n'adono que el fracàs del procés d'independència de Catalunya, i el trencament del principi de l'autodeterminació per la via negociada ha estat el detonant de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. A nivell polític no s'entenia el reconeixement de la revolta de Maidan i l'ofegament de la revolta catalana. Si s'acceptava un, perquè l'altre no. Per què uns poden aplicar els principis de l'estat-nació, amb fronteres inamovibles, i altres poden modificar-les segons les seves conveniències? Aquest és el motiu de la cautela de la Xina en donar suport a Rússia. L'imperi rus està interessat en quedar-se els territoris on són la majoria de la població, i si no pot, serà tot o res.

Un altre dels punts de contradicció, dels quals no s'ha parlat gaire, és del procés d'independència de l'església d'Ucraïna respecte de l'església de Rússia. A nivell religiós, el Vaticà va donar suport i va recolzar aquest procés, i en canvi, ha deixat l'església catalana en mans de la Conferència Episcopal que idolatra l'estat unitari. Què més podem dir, què més ens han ensenyat amb el monestir de Sixena? Té dret el Papa a queixar-se a l'ambaixador rus de Roma? No res més que recordar les paraules adreçades per un càrrec de la jerarquia davant la petició de suport als catalans durant el franquisme: en parlarien quan haguéssim guanyat una guerra!

Ai las, com n'és de difícil sortir d'Egipte! S'oferiren coloms en missatge de pau, i aquestos tornaren amb les ales tacades de vermell. Moltes raons n'hi han, i n'hi hauran. A més dels principis de dret internacional, de la sobirania dels territoris i de la gent, ens trobem amb els principis religiosos, i més endavant, parlarem dels interessos econòmics. De moment, només podem pregar pels innocents, i per la gent que ara, i com en altres països del nostre món, pateixen intentant sobreviure enmig de tant de mal. Aquell que ens volien, i encara ens volen, fer als catalans, com si fóssim els ucraïnesos de l'imperi espanyol.