El divendres 26
d'agost s'enfrontaran els equips de futbol del Barça i del Porto. El
camp es troba en el Principat de Mònac, a la Provença. Més o menys, els
tres llocs es troben aliniats d'est a oest, des del Mediterrani a
l'Atlàntic. Tots dos contrincants són molt bons, i segur que serà un
partit disputat i emocionant. No gaire semblant als que disputa el Barça
amb el Real Madrid, que sembla que tot sigui un camp de batalla gens
esportiva. I es que cada partit sembla un combat a ultrança, on tot s'hi
val.
Per aquelles casualitats de la vida, en José Mourinho va estar entrenant també al Porto, acompanyant el gentleman Robby Robson. I vés per on, també al Barça amb Van Gaal. Sembla que sempre ha pogut pujar a l'ombra de diferents entrenadors, i d'aquesta manera, fa com els antics escuders que anaven amb els cavallers. Era una manera d'aprendre l'ofici, però també d'aprendre a ser un senyor. I per desgràcia, veiem que en Mourinho no ha après a desfer-se de l'ombra de tots els entrenadors que el van apadrinar. Ha volgut ser protagonista i cavaller, però no ha estat capaç d'entendre el significat de l'honor. Voler ser el millor és bo, però no acceptant la pròpia personalitat es fa mal, a un mateix i als altres. En el fons, sempre serà un secundari, un segon entrenador, i el dit a l'ull al Tito Vilanova ho demostra. En Mourinho s'ha convertit en el segon entrenador del Josep Guardiola!
Per aquelles casualitats de la vida, en José Mourinho va estar entrenant també al Porto, acompanyant el gentleman Robby Robson. I vés per on, també al Barça amb Van Gaal. Sembla que sempre ha pogut pujar a l'ombra de diferents entrenadors, i d'aquesta manera, fa com els antics escuders que anaven amb els cavallers. Era una manera d'aprendre l'ofici, però també d'aprendre a ser un senyor. I per desgràcia, veiem que en Mourinho no ha après a desfer-se de l'ombra de tots els entrenadors que el van apadrinar. Ha volgut ser protagonista i cavaller, però no ha estat capaç d'entendre el significat de l'honor. Voler ser el millor és bo, però no acceptant la pròpia personalitat es fa mal, a un mateix i als altres. En el fons, sempre serà un secundari, un segon entrenador, i el dit a l'ull al Tito Vilanova ho demostra. En Mourinho s'ha convertit en el segon entrenador del Josep Guardiola!
Tornant al Porto, estic segur que demà gaudirem d'aquest partit. El seu mot és el de "dragao", i el seu drac és molt fer, i et ve de cara. No com el drac que porta dins seu l'entrenador Mourinho, que treu foc pels queixals i se l'acabarà menjant per dins. Bé, demà guanyi o perdi el Barça, ho farà amb honor, i el Porto també!. L'estadi del Porto es troba ben comunicat amb transport públic: estació de tren de Campanyà, de metro i parada d'autobús. Si voleu agafar el tren, us recomano que llegiu l'últim llibre del Paulo Coelho, L'Alef, "O Aleph" en el seu títol en portuguès que vam poder comprar a Portugal. Tot i no ser dels seus millors llibres, torna a recuperar el to d'escriptor, i a fer-nos seguir la seva aventura. L'acompayarem en el seu viatge, i esperem que cadascú sàpiga trobar el seu "alef" en la vida. On trobarem allò que és, ha estat i serà ... com el Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada